Art japonès al Kunstforum de Viena

Els primers mercaders europeus arribaren al Japó al segle XVI però un segle més tard el país trencà totes les relacions comercials que havia establert amb altres països i, amb excepcions molt restringides com les que es mantingueren amb els Països Baixos, el país tornà a aïllar-se d'Occident.
No seria fins a mitjans del XIX que, forçat per la marina americana, el Japó obria definitivament els primers ports al món exterior. La influència occidental va ser inevitable produint-se una transformació social important al país. Al mateix temps, Europa i els Estats Units s'inundaren de "japonisme".
Fou el crític d'art francès Philippe Burty un dels que popularitzà el mot "japonisme" per a definir la moda que estava causant furor arreu: sedes brodades, paravents, ventalls i altres objectes exòtics omplien les cases de la gran burgesia, les dames rebien els seus convidats vestides amb quimono; des de Nova York, el joier Tiffany invitava a artesans japonesos a produir peces inspirades en aquesta estètica, declarant que els seus productes "eren més japonesos que els propis japonesos" mentre que a Milà s'estrenava Madame Butterfly de Puccini, la història de la jove geisha enamorada d'un occidental.
La influència del japonisme es deixà veure aviat en l'obra dels artistes del moment: les asimètriques composicions de Monet, les tintes planes i els espais blancs de fons als cartells de Tolouse Lautrec, les acumulacions de motius florals de Klimt, les línies trencades i irregulars de les siluetes de Schiele... Manet, Bonnard, Degas i tot un seguit de noms de dues generacions d'artistes varen caure rendits, fascinats amb l'estètica japonesa i l'incorporaren de forma conscient a la seva obra.
Tots aquests artistes estan representats ara en l'exposició sobre japonisme que es presenta al Kunstforum de Viena, situat al centre de la ciutat a pocs metres del palau Ephrussi (avui seu dels Casinos Austria), on al segle passat encara hi vivia la família de banquers jueus i propietaris de la col·lecció de petits "netsukes" japonesos que inspiraren la magnífica novel·la d'Edmund de Vaal.
L'exposició mostra també el "japonisme" assumit per la generació posterior d'artistes, dissenyadors i arquitectes que, dins l'estil Déco, són autors de noves les formulacions plàstiques, pròpies ja de l'estètica del segle XX, que inclouen aspectes com l'asimetria, la irregularitat o el desequilibri.
Els curadors de l'exposició han convidat també a tres artistes contemporanis que intervenen amb les seves obres en diferents estances de l'exposició. Destaca la intervenció d'Eva Schlegel (Hall, Tirol 1960) en un delicat pavelló de té japonès amb cortines de petites peces de vidre i miralls.

A la imatge, Katsushika Hokusai, Seltene Ansichten berühmter Brücken in verschiedenen Provinzen: Die achtteilige Brücke bei Mikawa, um 1831/32, Farbholzschnitt, 23 x 34,5 cm © Privatsammlung, Wien.