Federico Miró a F2 Galeria

Federico Miró presenta del 26 d'octubre al 5 de desembre a F2 Galeria, carrer Doctor Fourquet 28 de Madrid, la mostra La veritat és una altra. Com explica María Jesús Martínez Silvente, "una de les tasques més difícils d'un artista ha estat, i continua sent, evolucionar sense perdre la seva identitat. El treball de Federico Miró és una mostra que, en haver comptat amb la curiositat i la coherència com aliats, aquesta empresa pot arribar a bon port. En la veritat és una altra, els tapissos del Renaixement flamenc de Willem de Pannemaker li han servit com a punt de partida per crear una sèrie d'obres on les perspectives adulterades, la comunió entre l'arquitectura i la natura, o la incorporació dels gèneres tradicionals de la pintura viuen i conviuen en un univers creat ad hoc. En ell, les referències religioses, mitològiques, del paisatge o la natura morta s'uneixen, intencionadament, donant lloc a escenes on el reconeixible i el que s'està per descobrir van de la mà. Aquesta revisió de la Història de l'Art, passada pel filtre de la modernitat, dóna com a resultat imatges on coexisteixen en harmonia pilars decorats que actuen com troncs d'arbres, garlandes de fruites cézannianes que es tornen a màcules orgàniques, o frisos escultòrics que cobren vida a l'atorgar-volum. Federico Miró, després abraçar el camí de la figuració, no rebutja el seu gust cap el misteriós que ja habitava en els seus treballs de tall abstracte; no per això les seves obres requereixen d'una narració convencional. La natura, tan present des dels seus començaments, s'exposa fent-se més quotidiana, però no per això més evident; l'interès pels tapissos, els brodats, els brocats i les teles sumptuoses, roman i s'amplia, no només pel seu valor intrínsec de condició artesanal o per la seva correspondència en el color (brillants, auris, resplendents, de vegades), sinó també per rescatar ressorts dels primers renaixentistes, com la utilització del quadre dins del quadre. Pel que fa a la tècnica, una de les seves senyes d'identitat, segueix recolzant-se en fines capes horitzontals de matèria, només que a La veritat és una altra, guanya en dificultat processual en perseguir els múltiples arabescos que habiten en el llenç. Aquest préstec escultòric torna a qüestionar la fina línia que hi ha entre les diverses disciplines del quefer artístic contemporani, recordant l'espectador que la fi justifica els mitjans, que tot suma i que, en aquest cas, enriqueix. Els que ja coneguin les sèries anteriors de Federico Miró advertiran que els nous treballs gaudeixen d'una major autonomia, que posseeixen un enquadrament gairebé fotogràfic, que es basen en detalls que freguen l'anecdòtic o que, en conjunt, la relació amb l'espai és una altra ... però tot això no ha de distreure'ns, doncs cal seguir detenint-se en la imatge sense oblidar que, el que se'ns ofereix, continua sent una seriosa reflexió sobre la pintura. Federico Miró (Màlaga, 1991) es va llicenciar en Belles Arts a la Universitat de Màlaga i, posteriorment, va cursar el Màster en Recerca en Art i Creació de la Universitat Complutense de Madrid. Ha realitzat exposicions individuals a la Facultat de Belles Arts de Màlaga (Fins on la mirada abast, 2013), i dins el programa entreacte de UCM a la Galeria Marta Cervera (L'ull sorprès, 2014). Des de 2011 ha participat en nombroses exposicions col·lectives (Centre d'Art Contemporani - CAC Màlaga, Espanya; MAD Antequera, Espanya; Casa de Velázquez, Madrid, Espanya; LABoral, Gijón, Espanya, entre d'altres) i ha participat en fires com JustMad, Estampa i ARC en la seva edició de Madrid i Lisboa. A més de rebre diferents premis com el del "Certamen de Pintura de la Universitat de Màlaga" (2013), el XXI Certamen "Joves Pintors" de la Fundació Gaseta de Salamanca i el XXVII "Circuits d'Arts Plàstiques" de la Comunitat de Madrid ( 2016) i el Premi BMW de Pintura a la Innovació (2017). A la imatge, obra de Federico Miró.