La capçalera de Bonart, un treball dels alumnes de l'Esdap Catalunya del Campus d'Olot

Des de fa un any la capçalera de la revista Bonart mostra el treball de retolació tipogràfica que els alumnes de l’Esdap Catalunya del Campus Olot han treballat en les matèries de tipografia dels estudis superiors de disseny gràfic. Valorar la capacitat expressiva, plàstica i funcional de la lletra des de perspectives diferents ha estat un dels objectius a tenir en compte en el plantejament d’aquesta proposta gràfica que integra experimentació i coneixença tipogràfica. Avaluar i observar com cada forma escrita és fruit d’una evolució que conté una intenció i que s’emmarca en un context històric és una apressant aventura que supera obvietats i genera preguntes. I els interrogants suposen el pròleg de qualsevol descoberta, en aquest cas tipogràfica. Prendre consciència de la lletra, la qual és present en el nostre entorn més proper, és una aproximació als fonaments de la cultura escrita que no pot deixar ningú indiferent. Transmetre l’entusiasme per l’estudi i l’anàlisi de la lletra és un dels principals objectius de les matèries centrades en l’exploració de la grafia, des del vessant històric fins al mitjà tecnològic. La lletra la podem entendre com a gest, traç, empremta, dualitat de blancs i negres, contenidor i contingut, pensament i cultura, transgressió i experimentació entre altres aspectes. Redescobrir-la esdevé una oportunitat per revalorar i fomentar l’estudi del pensament i la pràctica tipogràfica. I així és com entenem el pensament tipogràfic: sinergia de moltes disciplines impossibles de reduir només a simples components tècnics. Connecta amb un saber més holístic que dona lloc a propostes i desenvolupaments tipogràfics que plantegen reptes conceptuals i formals. És precisament aquesta possibilitat la que fa interessant qualsevol projecte tipogràfic que permeti connectar amb les arrels del coneixement, la comprensió del gest, la lògica del traç, les formes, les tipologies i la sistematizació dels signes. Cal anar més enllà d’una mirada esquemàtica que redueixi la lletra a una simple forma, codi numèric o llista tipogràfica. Les lletres, sovint desapercebudes però amb veu pròpia sempre, ens parlen del moment social en què van ser projectades i de la manera com van ser creades i, actualment, ens plantegen apassionants reptes sobre els nous suports interactius i les noves vies que la tecnologia ens fa emprendre i explorar. Les lletres, ara, es troben al bell mig d’una transformació entre la tradició i la innovació i, al mateix temps, ens formulen interrogants. Les lletres ja escriuen nous itineraris. (*) Docent de disseny gràfic i tipografia a l’EASD Olot - ESDAP Catalunya- Campus Olot.