Jordi Isern presenta "Quan t'atures" a la Sala Rusiñol

Jordi Isern presenta Quan t'atures a la Sala Rusiñol de Sant Cugat del Valès del 30 d'octubre (inauguració a les 19.30 h) fins al 27 de novembre. Tal com ha deixat escrit en Josep M. Cadena al catàleg de l'exposició: "Immediatament després d'una gran exposició al museu de la seva ciutat nadiua, Jordi Isern (Alcover, 1969) ens n'ofereix aquesta. Penso que és un honor per a la Sala Rusiñol de Sant Cugat del Vallès, així com una bona oportunitat per als santcugatencs que des de fa anys segueixen l'obra d'aquest artista que aboca al llenç paisatges que commouen i conviden a la reflexió.

Al catàleg de l'esmentada mostra alcoverenca, juntament amb un ampli testimoni fotogràfic dels seus quadres, basats en els canvis que experimenta la Natura al llarg de les quatre estacions de l'any, el mateix Jordi Isern signa un article, titulat No oblidis el camí, en el que assenyala com ha pintat "llocs en els quals, sovint, per la quotidianitat de passar-hi habitualment, no ens aturem a reflexionar sobre la seva bellesa i tot el que ens intenten transmetre". I ho ha fet, com segueix dient, perquè "sigui pels motius que siguin, m'han emocionat, i he tingut la necessitat de plasmar-ho a la tela".

Amb aquestes paraules, directes i sinceres, ha consignat unes veritats íntimes, de les que prové i que continuen essent la seva pauta de conducta. Perquè com podem comprovar en els seus quadres, l'autor és fidel als indrets que coneix i estima, dels que sap extreure emocions estètiques que arriben a tothom, com ho demostra que acabi just d'arribar d'una exposició feta a la ciutat nipona de Tòquio. Jordi Isern no vol canviar de fidelitats, ell té unes arrels de les quals beu per a donar-nos a tots nosaltres la saba del seu testimoni amarat d'amor al país. Però ell, com a artista autèntic que és, no fa localisme, sinó universalisme, doncs partint de les referències i coordenades que millor domina, apel·la a sentiments que són propis de tots els éssers humans.

Esclat primaveral després de les pluges tardorenques i les neus hivernals, roselles que puntegen de vermell els camps de blat que esperen la sega, arbustos que des de dalt de penya-segats contemplen el mar als seus peus, pobles i masies que conviuen amb les muntanyes, els boscos i els prats que els envolten... Tot plegat, al cap i a la fi, un retrat d'on venim i qui som, i una invitació a pensar cap a on volem encaminar-nos".