El Museu d’Història de Girona presenta “Damià Escuder. Totes les vides”

L’exposició, comissariada per Lluïsa Faxedas, revisa per primera vegada la trajectòria vital d’un gironí creatiu i polifacètic, actiu en molts àmbits diversos, amb la voluntat que el redescobriment de la seva trajectòria heterodoxa ens ajudi a il·luminar aspectes de la història cultural i política recent que han restat sovint al marge dels relats oficials. “Jo no visc cap contradicció perquè no soc ‘una altra cosa’ a més del que soc. No soc oficinista ni obrer; soc Damià Escuder.” Així s’expressava i es presentava Damià Escuder (Sarrià de Ter, 1934 – Barcelona, 2011), un home inquiet, creatiu i polifacètic que, lluny de resignar-se a viure només una vida, va decidir fer realitat la utopia de viure moltes vides alhora, en què es va implicar intensament en la política, l’art, la cultura, el pensament o l’espiritualitat, sempre des del compromís amb el seu país, Catalunya, i amb el seu temps. L’exposició presentarà uns 200 objectes entre pintures i dibuixos, fotografies, textos i poemes, pel·lícules, cartes, articles de premsa i diversa documentació, procedents dels fons familiars i de diverses col·leccions i arxius públics i privats d’arreu del país. Aquest material s’organitza en 10 àmbits que revisen la trajectòria d’Escuder des del seu naixement a Girona, en el si d’una família d’ideals republicans i catalanistes, a la seva estada a la universitat per estudiar Química i la participació en les primeres accions polítiques, com l’Assemblea del Paranimf o els Fets del Palau, pels quals seria detingut per primera vegada. Tot seguit es parlarà del seu pas pel FOC i de la seva detenció el maig de 1962, que li comportaria ser jutjat i condemnat per “rebel·lió militar” i li faria passar mes d’un any a la presó. A la seva sortida de la presó, a banda de començar a estudiar Filosofia, Escuder s’acostarà als cercles de la cultura jove catalana i es convertirà en un dels primers hippies del país, difusor de la nova cultura underground o subterrània, promotor de l’LSD, poeta i artista visual, autor també de diverses pel·lícules. Aquesta activitat es complementarà amb el seu compromís sociopolític, que el portarà a formar part de l’ADAG i de l’Assemblea de Catalunya, i a participar en les primeres accions ecologistes al país. Finalment, l’exposició revisarà la seva evolució espiritual i la seva vivència compartida del cristianisme i el budisme, així com l’interès per altres espiritualitats. I sempre, de manera transversal a totes les altres activitats, el seu catalanisme independentista i universalista. L’exposició també inclourà un documental de producció pròpia en què es revisa la trajectòria d’Escuder a partir de les intervencions de persones que el van conèixer de prop; hi participen Joan Escuder, Enric Ansesa, Lluís Bosch Martí, Pau Riba, Pepe Ribas, Enrique Sales, Arcadi Oliveras, Josep Florit, Jordi Sobrequés i Lluís Racionero. La realització del documental ha comptat amb el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat (Girona). Igualment, en el moment de la clausura es presentarà el catàleg que comptarà amb textos de Lluïsa Faxedas, Narcís Selles, Jaume Vidal i Jordi Sobrequés, a més a més d’un recull de textos inèdits o difícils de localitzar del propi Damià Escuder. Malgrat que Escuder va participar en un bon nombre d’exposicions i esdeveniments i va publicar diversos textos i articles, la bibliografia sobre la seva figura era fins ara molt escassa. El Museu d’Història de Girona va iniciar-ne la recuperació historiogràfica amb l’exposició celebrada el febrer del 2016 “La meva mare es deia Amor”, en què es presentava la donació d’una vintena de peces d’Escuder per part d’un particular. El novembre del mateix any es va dur a terme a la Universitat de Girona la primera edició dels “Encontres de la Càtedra”, dedicats també a la seva figura i dirigits per Lluïsa Faxedas. Allà s’iniciava un treball de recerca de dos anys que culmina ara amb la present exposició, el primer intent d’interpretar d’una manera global la figura d’Escuder i les seves aportacions. La comissària, Lluïsa Faxedas, és professora d’Història de l’Art Contemporani a la Universitat de Girona i directora dels Encontres de la Càtedra. Ha publicat diversos articles i estudis sobre art contemporani, qüestions de gènere i sobre artistes catalans, i també ha comissariat, i hi ha col·laborat, diverses exposicions sobre aquestes qüestions. El disseny expositiu és obra de Pep Canaleta. La mostra s’inaugurarà el dissabte 27 d’octubre, a les 12 del migdia, i es podrà visitar fins al 10 de març de 2019. L’horari d’obertura és de 10.30 h a 17.30h els dies laborables i de 10.30 h a 13.30 h els festius. L’entrada és lliure i gratuïta. Des del Museu s’han programat diverses activitats a l’entorn de l’exposició, entre elles, un cicle de conferències que es faran a partir de novembre, un seguit de visites guiades a càrrec de la comissària i concerts de música i cançó. Totes les activitats tindran lloc als espais circumdants a l’exposició. Per a més informació, podeu consultar a la pagina web: www.girona.cat/museuhistoria