La Virreina Centre de la Imatge, la Rambla 99 de Barcelona presenta noves exposicions a partir del 6 de novembre i fins al 2 de febrer.
Per primera vegada en el context espanyol i de manera íntegra, Survival Programmes: In Britain’s Inner Cities, l’emblemàtic projecte de l’Exit Photography Group —Nicholas Battye, Chris Steele-Perkins i Paul Trevor. Realitzat entre 1974 i 1979, aquest treball documenta la pauperització de les classes populars a set barris marginals del Regne Unit. Realitzat entre 1974 i 1979, tot i que es va publicar en forma de llibre el 1982, any en què es va mostrar a la Side Gallery de Newcastle, Survival Programmes documenta la pauperització de les classes populars a set ciutats angleses: Londres, Birmingham, Liverpool , Newcastle, Middlesbrough, Glasgow i Belfast.
Inicialment va ser concebut a partir de dues narracions paral·leles però autònomes: un conjunt de fotografies ordenades en quatre parts —Creixement, Promesa, Benestar i Reacció— i una sèrie de diàlegs amb persones que procedien dels àmbits socioeconòmics explorats. Els efectes de l’atur, la precarització, el conflicte a Irlanda del Nord i les tensions racials van crear un estat d’«ingovernabilitat» al Regne Unit que va tenir el seu punt àlgid entre 1978 i 1979, durant l’«hivern del descontentament». Després d’aquesta etapa en què es va fer palesa la fricció entre la classe obrera i mitjana i la intel·lectualitat laborista, es va iniciar el llarg període del thatcherisme, la privatització neoliberal d’indústries i serveis, les exaltacions dels valors patriòtics, victorians i individualistes, és a dir, l’imparable procés de desarticulació del pacte social sorgit després de la postguerra.
A partir del 6 de novembre també presenta una mostra comissariada per Paul B. Preciado dedicada a Lorenza Böttner. La trajectòria de Lorenza Böttner (Punta Arenas, Xile, 1959 – Kassel, Alemanya, 1994) representa una de les crítiques més agudes als processos de discapacitació, dessexualització, internament i invisibilització a què són sotmesos els cossos amb diversitat funcional i els cossos transgènere. Mitjançant la fotografia, la pintura i la performance, la seva obra constitueix un himne a la dissidència corporal i de gènere.
Es tracta de la primera exposició monogràfica internacional dedicada a l’obra de Lorenza Böttner, una artista que pintava amb els peus i la boca i que va utilitzar la fotografia, el dibuix i la performance pública com a formes de construir-se un cos, alhora polític i vital, i de reivindicar el seu dret a existir lliurement davant de l’opressió i la institucionalització a la qual se sotmet als cossos transgènere i amb diversitat funcional.
Nascuda el 1959 com Ernst Lorenz Böttner a Xile, en el si d’una família alemanya, als vuit anys va patir un accident en el qual va perdre els dos braços. Educat a Alemanya, Lorenz va ser institucionalitzat amb els anomenats «nens del Contergan» -nascuts amb deformacions en els membres a causa dels efectes secundaris d’aquest somnífer en el fetus- i tractat com a «discapacitat». Enfrontant-se al diagnòstic mèdic i a les expectatives socials, Lorenz va decidir estudiar a l’Escola Superior d’Art de Kassel i va començar a pintar i a fer performancespúbliques encarnant una identitat femenina sota el nom de Lorenza Böttner. En els anys vuitanta va participar activament en la Disabled Artists Network amb Sandra Aronson i va defensar l’existència d’una genealogia d’artistes sense mans que treballen amb la boca i els peus.
A la imatge fotografia de la mostra "Survival Programmes: In Britain’s Inner Cities", Falls Road, Belfast, Northern Ireland, 1978 © Chris Steele-Perkins