El colombià Miler Lagos, a Max Estrella

Max Estrella, Santo Tomé 6 de Madrid, presenta la primera exposició individual a Espanya de l'artista colombià Miler Lagos (Bogotà 1973), l'obra és present a les col·leccions del MUAC Museu d'Art de la Universitat Autònoma de Mèxic, la Harvard University, el Banc de la República de Colòmbia, la Rubell Family Collection i la CIFO Cisneros Fontanals Art Foundation entre d'altres. La seva pràctica es fonamenta en el diàleg i l'experimentació amb els materials, els qui es manifesten com a agents catalitzadors de les qüestions centrals en el seu discurs artístic. La sèrie d'obres d'aquesta exposició es titula Llacs i és resultat d'un procés de treball amb paper d'aquarel·la i resina. El paper és el suport protagonista de l'exposició, com ja succeïa en altres de les seves sèries anteriors (Anells del Temps, Fonaments o Fragments del Temps). Testimoni de l'impacte d'una indústria que cada any sacrifica 4.000 milions d'arbres, serveix a l'artista per articular un discurs de conscienciació sobre la conservació del medi ambient, que és transversal en la seva pràctica artística. Aplicant tensions sobre el paper d'aquarel·la, Miler Lagos crea espais escultòrics que són metàfores geogràfiques, abstraccions que evoquen les formacions del paisatge andí colombià i els seus llacs. Aquestes tensions repliquen les forces que actuen en la naturalesa, així com els conflictes socials i polítics derivats del perjudici ocasionat per les explotacions mineres en molts dels més de 1.800 llacs de la geografia colombiana. Derivada d'aquesta intenció de denúncia, obre igualment una línia de discussió al voltant de les tensions motivades per l'abús de poder i la impunitat amb que les grans corporacions desenvolupen les seves pràctiques sense importar l'impacte negatiu infligit al conjunt de la població. Causades bé per tensions naturals o de la indústria i el lliure mercat, és la investigació dels processos de transformació dels estats de la matèria, el que inspira la reflexió de Miler Lagos, i és aquí on l'aigua li serveix a l'artista per escenificar una relació de tensió específica, la succeïda entre expansió i contenció. Aquest conflicte de vectors de força que afecta un líquid i el seu contenidor a Lagos resulta en la solidificació de l'aigua representada per la resina. Aquesta condició permet a l'artista canviar la posició de l'eix del paisatge fent-ho vertical, reflex de com l'ésser humà altera, modifica i converteix la natura en un recurs per habitar-la, en matèria primera, en només un vehicle. Per a les civilitzacions indígenes de la serralada andina, l'aigua era un bé molt preuat, i amb la seva crítica l'artista anticipa el retorn a una conjuntura futura en la qual aquesta substància sigui un bé preuat per la seva escassetat i la dificultat en l'accés a fonts netes per al seu consum. A la imatge, escultura de Miler Lagos.