Amics retrobats a la Fundació Apel·les Fenosa

Josep Miquel Garcia, director de la Fundació Privada Apel·les Fenosa, juntament amb Jacint Berenguer, secretari de la Fundació Rafel Benet han comissariat l'exposició Amics retrobats, inaugurada el3 de novembre a la casa del portal del Pardo del Vendrell, seu del Museu Apel·les Fenosa. L'exposició es compon de fotografies inèdites de Nicole Fenosa, esposa de l'artista, que recullen les imatges de la tornada a Catalunya d'Apel·les Fenosa, després d'un llarg exili a París, (1939-1957) i la rebuda que li van retre els seus antics amics, Granyer, Humbert, Bosch-Roger, Joan Serra, Cortés, Rafel Benet membres de la generació de 1917. S'exposen també les obres i dibuixos que aquests companys van regalar, donar o intercanviar amb Fenosa per bastir el casalot adquirit per la parella d'artistes, retornats i retrobats. Els quadres i escultures exposats representen aquesta voluntat fundacional i la continuïtat d'una amistat comuna, iniciada el març de 1918 amb l'exposició del Saló dels Evolucionistes a les Galeries Dalmau de Barcelona. D'aquesta exposició s'exposa un cartell original, inèdit fins ara, amb un gravat a linòleum que ha estat atribuït a Ernest Enguiu (1892-1921). L'Apel·les hi és retratat a llapis per Manuel Humbert, el qual també va fer el retrat a l'oli de Nicole que s'exposa juntament amb el paisatge urbà de les Rambles barcelonines de Bosch-Roger, el paisatge de Joan Commeleran, el de la vall del Valira de Rafael Benet, les figures a l'estudi de Joan Serra i un oli d'Alfred Sisquella de la seva etapa vibracionista. L'escultura en bronze de Granyer, el toro torero, s'acompanya de dibuixos seus junt amb el retrat de Granyer dibuixat per Tristan Tzara, impulsor del dadaisme que va passar diversos estius de vacances a Catalunya sota l'amistat dels artistes vendrellencs. El llibre de signatures de la mostra d'Apel·les Fenosa a la galeria El Jardín a Barcelona l'any 1957, és un document que s'exposa juntament amb els gravats i dibuixos de Granyer, hi apareixen nombroses signatures dels amics antics i de la nova generació com Subirachs, entre altres noms avui pràcticament oblidats. En l'acte inaugural es va poder recompondre el lligam comú dels Evolucionistes, agrupació artística deutora del Noucentisme i amb un peu a la proto-avantguarda, generació frontissa que va patir les vicissituds d'un segle XX turmentat per dues guerres mundials, la guerra civil espanyola, les dictadures i el desencant. No obstant l'art vivent fou el seu far d'esperança que juntament amb la comunió estètica i l'amistat com a senyera varen fer perdurable l'anhel d'un món millor. Pel grup d'artistes catalans, enfonsats en l'anomenat exili interior, aquest retorn d'Apel·les Fenosa i Nicole va significar una alenada d'aire fresc, una possibilitat de relació amb el món exterior, el París i la llum que ells representaven. Com l'exemple d'aquest renovament Jacint Berenguer, secretari de la Fundació Rafel Benet va parler de les connexions dels Evolucionistes del gravador Jaume Pla i Pallejà (Rubí, 1914 – Barcelona,1955) a través de les Edicions de la Rosa Vera i la publicació del seu llibre titulat: Famosos i oblidats, 38 retrats de primera mà (1989), on reivindica la memòria dels anys 30, esborrada pels vencedors i a poc a poc recobrada com aquesta amistat antiga entre Fenosa i els de la generació del 17. L'edició d'un catàleg amb les reproduccions de les obres, els textos escrits expressament per Josep Maria Cadena, Lluís Boada i Jacint Berenguer i la transcripció de la correspondència conservada entre Josep Granyer i Apel·les Fenosa i la d'Humbert són motiu d'interès a més del reconeixement de la labor de recuperació de la memòria d'uns artistes injustament oblidats.