L’exposició aporta una visió detallada del projecte ideat per Utrillo per acomplir els ideals de Deering. La iniciativa d’Utrillo va consistir en transformar l’antic hospital de Sant Joan Baptista, edificat al segle XIV, la casa situada entre l’hospital i el Cau Ferrat (Can Xicarrons) i diverses vivendes a banda i banda del carrer de Fonollar en un magnífic conjunt arquitectònic que havia de complir les funcions de residència (Maricel de Mar) i d’espai per acollir les col·leccions d’art de l’industrial americà, el que seria el Palau de Maricel. Al sector del darrere, amb la façana a la plaça de l’Ajuntament, s’hi van construir edificis annexos i de serveis, com la casa de Miquel Utrillo, i el garatge, tot comunicat internament.
Centenari Maricel (1918 – 2018) ofereix una complet retrat de Charles Deering i exposa els motius que el van dur a construir el conjunt de Maricel, al temps que aporta una visió global de la transcendència de la seva col·lecció, integrada per retaules medievals i obres d’artistes com el Greco, Goya, Zurbarán, Murillo, Meifrèn i els més recents de Casas, Rusiñol o Zuloaga. L’exposició reivindica l’ambiciós projecte de Deering i Utrillo que, anys després dels moments de màxim esplendor del Cau Ferrat de Santiago Rusiñol, va situar novament Sitges com un referent del món cultural i artístic. Maricel va esdevenir un punt de referència dels circuits culturals del país va atraure personalitats de tota mena, captivats pel resultat de l’obra– i des dels seus inicis, va constituir una de les millors cartes de presentació de l’excel·lència que va escenificar el Noucentisme. La destacada col·lecció d’art hispànic que va aplegar Charles Deering va contribuir a convertir Maricel en un focus d’art de primer nivell i amb ressò internacional.