Loop 2018: el videoart pren Barcelona

Loop Barcelona és tot allò que cal conèixer sobre el videoart. I, després d’algunes edicions de flirteig amb la primavera, Loop torna a la tardor. Del 12 al 22 de novembre, Barcelona aglutina múltiples propostes expositives, comercials, divulgatives i performatives en més de 60 espais, que transformen la ciutat en la capital internacional del vídeo. Loop és referència; és fira i és festival i arriba aquest 2018 a la seva setzena edició. Quan va néixer, l’any 2003, va ser únicament en la seva vessant comercial de fira adreçada al sector professional. De seguida, els seus fundadors i actuals directors, Emilio Álvarez i Carlos Durán, van adonar-se que no hi havia enlloc un esdeveniment internacional dedicat exclusivament al vídeo i van saber caçar al vol l’oportunitat que ells mateixos havien creat, repensar-la, transformar-la i ampliar-la amb la voluntat de crear una escena, un espai ampli dedicat al videoart i estès per tota la ciutat. Han fet falta diverses edicions i una gran tasca divulgativa de l’equip organitzatiu per convertir Loop en l’esdeveniment que és ara. Però anem als inicis. De què parlem quan parlem de videoart? Explica la història que durant la visita del papa Pau VI a Nova York, el 4 d’octubre del 1965 (fa 53 anys), l’artista coreà Nam June Paik anava en un taxi groc amb la seva recent adquirida Sony Portapak, la primera càmera portàtil de la història, i va posar-se a enregistrar la processó de fidels catòlics. A la tarda, va projectar els 20 minuts de footage en un cafè davant d’uns amics i el mateix Paik va sentenciar: “Videoart is born.” En només 53 anys no tan sols ha nascut una nova forma d’expressió artística, sinó que ja ha quedat obsoleta en diverses ocasions i ha renascut, s’ha adaptat, ha hibridat, ha documentat i s’ha erigit com a mitjà i com a missatge alhora, i avui ja és gairebé imprescindible en qualsevol procediment artístic. Malgrat que la seva història sigui breu si la comparem amb altres disciplines (pensem en allò realment remot, pulsiu i ancestral de la dansa o la pintura, per exemple), el videoart és avui un dels mitjans més explorats pels artistes contemporanis. L’edició de l’any passat de Loop, la quinzena, va retre homenatge als pioners del videoart (els d’allà i els d’aquí) gràcies a la feina incansable d’Eugeni Bonet i Antoni Mercader, i va esdevenir una retrospectiva necessària no només des del punt de vista històric i nostàlgic, sinó també des de la reivindicació del coneixement del passat per tenir més eines per comprendre el present des d’una òptica analítica i crítica. I aquest any Loop fa un fast forward i es planta en el present imminent, en aquest espai temporal tan efímer que gairebé ni existeix perquè avança ràpid, en aquesta delicada línia que és l’avantsala del després i del demà. I ho fa amb un tema tan suggeridor com Produce, produce, produce(d). La interacció del verb produir en el tema no és gratuïta, sinó que il·lustra, des del llenguatge escrit, aquesta voràgine creadora dels temps actuals, aquesta necessitat d’expressió constant, la creació col·laborativa i infinita que fa de tots nosaltres –persones amb smartphone, nous cíborgs– productors de continguts, generadors d’històries i de formes i potencials artistes, alhora que ens transforma també en productes. Si bé l’edició del 2012 de Loop ja s’havia dedicat a la producció, l’equip organitzador ha cregut convenient recuperar el tema perquè, en aquests –tan sols– sis anys, la producció ha canviat moltíssim. Comenta Carolina Ciuti, comissària de Loop Festival, que aquest tema vol incloure també altres lectures del terme producció: Què vol dir produir? Fer producció cultural, fer-ho servir com a metodologia de treball, com a acte performatiu sobre la identitat d’un mateix i de l’entorn...? Ho obrim a noves disciplines? Hibridem el vídeo amb la dansa, el teatre, la crítica, la performance...? A aquesta àmplia polisèmia, Loop li ofereix canals expositius i expressius diversos. Així, i ja entrant en matèria d’aquesta nova edició, el Reial Cercle Artístic és el marc de l’exposició Produir, produir, produï(t) –sí, igual que el tema general però en català– que, comissariada per Ciuti i Xavier Acarín, aplega l’obra d’onze artistes formats a Catalunya, que des d’òptiques, disciplines i aproximacions diferents treballen en aquesta àmplia línia conceptual. S’hi apleguen treballs recents de Serafín Álvarez, Marion Balac, Paco Chanivet, Fito Conesa, Ariadna Guiteras, Mercedes Mangrané, Momu&Noes, Gabriel Pericàs, Sol Prado, Mario Santamaría i Helena Vinent. La inauguració d’aquesta exposició inaugura per extensió tot el festival Loop i amb les performances d’Helena Vinent i de Sol Prado comencen deu dies intensos de videoart per tota la ciutat. La ciutat com a pantalla Sota la marca CityScreen –o la ciutat com a pantalla–, Loop aglutina una diversitat de propostes. Hi participen diversos espais, des del Macba fins als cinemes Zumzeig passant per La Seca-Espai Brossa, el Mercat de les Flors, el pavelló Mies van der Rohe, la Fundació Miró, facultats de comunicació de les universitats, etc. S’hi involucren més de 60 espais de la ciutat i, de fet, l’èxit d’aquestes setze edicions rau en el fet d’haver obert les portes a la col·laboració amb el teixit cultural, artístic, social i acadèmic de Barcelona i haver-hi establert complicitats i connexions. És una col·laboració oberta i àmplia que en alguns casos es tradueix en una coproducció específica; en d’altres, aquests espais pensen en una programació específica per a les dates de Loop... La idea és obrir-se a nous públics, com més amplis i heterogenis millor. Tot això ha ajudat a permeabilitzar Barcelona amb el llenguatge narratiu i estètic propi del videoart i a convertir-la en la ciutat de referència. Premi Coproducció i Loop Discover Cal destacar dues peces singulars, de tot l’engranatge de Loop, que posen èmfasi en la seva faceta d’ajuda a la producció, promoció i difusió del vídeoart: són el premi Coproducció i el Loop Discover. Per la seva banda, el premi Coproducció, atorgat per la Xarxa de Centres d’Arts Visuals i Arts Sant Mònica, reconeix un artista i el dota amb 15.000 euros per desenvolupar un projecte. Durant l’edició del 2017 es va poder veure la videoperformance de Joan Morey Cos Social Llicó d’Anatomia –que li va valer el premi Ciutat de Barcelona d’Arts Visuals– i enguany es pot veure la proposta de Maria Ruido a l’Arts Santa Mònica durant tots el dies de Loop. Ruido reflexiona sobre la producció com a procés de construcció social i sobre el vídeo com a eina de dissecció multidisciplinari. Per l’altra banda, el Loop Discover és una convocatòria oberta a tota la comunitat internacional de videocreadors, als quals s’ha demanat de repensar la relació de l’home amb el planeta i de reflexionar entorn de l’art i l’ecologia. S’ha fet una selecció de 40 obres, comissariada per Gisela Chillida, ja publicades al canal en línia de Loop –no hi podia faltar!–. D’aquestes 40 proposes, se seleccionaran onze finalistes, deu a través d’un jurat professional i una per votació popular a través del web, que es projectaran també durant el festival i es promouran i giraran en espais expositius d’arreu. LOOP Fair&Talks I llavors, per descomptat, l’inici de tot, la gènesi de Loop, la fira –avui ja Fair&Talks–, que clou els deu dies intensos de programació. La fira comença el 20 de novembre i dura fins al 22 i per aquesta nova edició es trasllada al flamant hotel Almanac, al cor de Barcelona, a Gran Via amb Pau Claris. I pren l’hotel sencer. Aquest any hi participen més de 40 galeries, seleccionades pel comitè, format per Haro Cumbusyan, Renee Drake, Josée & Marc Gensollen, Isabelle Lemaître i presidit per Jean-Conrad Lemaître… La marca Loop té un pes important i cada any hi ha un 50% de galeries repetidores i una renovació del 50% restant. “Renovar-nos i estar pendents dels canvis és necessari”, diu Ciuti, “i forma part d’aquest esforç que s’ha fet per construir i mantenir una xarxa professional que cada any acudeix a Loop. Som un hub de professionals, col·leccionistes, galeristes i comissaris”. La idea de Loop Fair és que sigui una fira lliure, còmoda i també íntima. L’organització recomana que les peces que porten les galeries –una peça per galeria– tinguin una durada d’entre 10 i 15 minuts, per facilitar el visionat de tot el volum (15 minuts per 40 galeries són 10 hores de vídeo!), però de vegades hi ha propostes més narratives, més pròximes al documental, que necessiten més temps. Amb tot, l’hotel serveix justament per gaudir d’uns visionats acomodats: estirar-se al llit, seure a terra, a la butaca... De 12 del migdia a 2/4 de 9 del vespre, l’horari és ampli i les habitacions són còmodes per gaudir de les propostes de vídeoart amb la qualitat que es mereix. vídeoart. La programació professional es complementa amb un seguit de conferències, ponències i taules rodones per debatre l’estat actual del Ja hi som. Apaguem els llums i obrim els ulls: Benvingut, Loop! A la imatge, Renata Poljak. Yet another departure. Galeria Kranjcar de Zagreb.