Bloc del transeünt: El positivisme ha mort: celebrem-ho!

De vegades tinc la sensació que no som prou conscients del salt copernicà que s’ha produït en els estudis artístics. No em refereixo als pràctics o d’ofici, que també, sinó als teòrics o historiogràfics. Abans de la socialització massiva d’internet treballàvem amb eines diguem-ne preconciliars: les diapositives que anaven perdent color a mesura que rebien la potència lumínica dels projectors proclius a encallar-se; la consulta in situ de revistes, hores i hores girant fulls i apuntant coses que en aquell moment et semblaven fascinants i que després, a casa, veies poc aprofitables; els microfilms, les fotocòpies il·legibles (en un moment va sortir una màquina que copiava els textos passant-los per sobre del diari o revista original, però els bibliotecaris ràpidament en van prohibir l’ús)...
La xarxa permet ara l’accés immediat a milions d’imatges que abans només trobaves en una ínfima part en llibres supercars o si tenies diners i podies viatjar a veure-les in situ. Hi ha col·legues que enyoren aquest món analògic i que lamenten que les rates de biblioteca hagin anat desapareixent fins a ser una espècie en perill d’extinció. No comparteixo l’elegia, en absolut. Gastàvem tant de temps a buscar informació! No he escrit que el perdíem, el temps, perquè seria com immolar totes les hores que vaig passar a Ca l’Ardiaca, a la Biblioteca de Catalunya, en arxius i col·leccions particulars. Però celebro que les noves generacions tinguin la informació en un instant: imatges d’obres d’art que mai no s’havien reproduït; catàlegs raonats d’artistes en línia; revistes digitalitzades que poden consultar-se i fer-ne cerques específiques; visites virtuals a exposicions; pel·lícules històriques que pots veure sense haver de comprar-les en formats (Beta, VHS, DVD, Blue Ray...) que caducaven al cap de 10 o 20 anys i calia tornar a comprar...
Ara els estudis artístics poden anar directament al coneixement, la informació és més a prop que mai i ja no pot ser de cap de les maneres la substància d’una investigació, les tesis doctorals que consistien a fer catalogacions ja no tenen sentit: el positivisme ha mort. N’hi ha que, cauts o covards, no fan res més que alertar dels errors d’informació que trobes a la xarxa, cosa certa, però oculten interessadament les mentides i fal·làcies que hem llegit en llibres i revistes.
Per bé que hi hagi investigadors de la meva generació que encara no ho hagin entès, això és un salt cap endavant. Situa l’anàlisi de la visualitat amb les mateixes possibilitats especuladores que la filosofia o les filologies. La dada per la dada ja no dona per a més, amics. Celebrem-ho!

A la imatge, Jan Lievens. Natura morta amb llibres (1630). Rijksmuseum.