"Una infància sota les bombes" a El Born CCM

El Born CCM presenta fins al 31 de mar del 2019 Una infància sota les bombes. 16 de maig del 1938. 22.15 h de la nit. El perill arribà de l’aire i la ciutat de Barcelona coneix els dies més tràgics dels segle XX. El Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona presenta fins al 31 de març Una infància sota les bombes, una instal·lació en forma d’exposició, amb la voluntat de recuperar la memòria dels bombardejos que l’aviació feixista italiana va fer sobre la capital catalana. “Una detonació formidable va fer tremolar la vella casa fins als fonaments. Un estrèpit de trencadissa congelà el veïnat. I els crits corprenedors de les víctimes esquinçaren el vel de la calma de la nit estelada.” Així va descriure Josep Maria Francès un dels instants posteriors a l’impacte d’una bomba sobre Barcelona. La ciutat va haver de suportar les bombes dels avions i vaixells, especialment italians, que fins al moment eren inèdits sobre la població civil i que van castigar sobretot els barris de població obrera. Aquestes bombes de l’aviació feixista italiana causaren 875 víctimes mortals i 1.150 ferits. D’aquests, 118 eren criatures. El comissari de la mostra, l’historiador Jordi Guixé, vol rescatar el record d’aquelles persones que van viure els bombardejos i que van veure com se silenciava aquesta experiència. Una memòria de lluita contra l’oblit com a única garantia ferma d’evitar la impunitat i una mirada plena de pors i neguits dels nens i nenes sobre els bombardejos que va rebre la ciutat. Una reflexió del record i l’experiència d’infants que van sobreviure a aquelles jornades tràgiques. Tres àmbits estructuren aquest recorregut expositiu, agafant tot el poder visual i narratiu dels dibuixos de nens i nenes que volien expressar sentiments i vivències provocats per la guerra, que robaren part important de la seva infància i que els deixà marcats per a tota la seva vida. Seixanta-vuit dibuixos originals provinents de diferents col·leccions marquen una mirada terapèutica, pedagògica i en alguns casos propagandística dins una sala fosca, tènue, que narra la realitat d’una metròpoli que volia fugir dels fronts bèl·lics que estava vivint. Anteriorment, hi ha una mirada cap a la ciutat, en què els visitants queden diluïts en el temps, i la imatge té la necessitat de donar un suport a l’explicació textual, però que ben aviat esdevé en si mateixa una forma de relat en què la imatge atrapa i construeix una forma particular de mostrar la realitat. Una realitat de viure els bombardejos com un nen. Finalment, s’arriba a l’obra monumental Des del Guernica, de l’artista Josep Guinovart, que va viure de manera molt directa les bombes franquistes sobre Agramunt i que reviu a través de les seves obres. Aquí recrea el quadre de Picasso plasmant una mena d’història bèl·lica del segle XX. Un vincle directe amb el patiment dels nens durant la Guerra Civil amb el que suposen avui les guerres per als nens actuals. Aquest oblit, terror i vivència de l’infant conclou amb la instal·lació artística de Xavier Bové, Àrea de seguretat. Material espectacular; exposició on es fa una pintura de la guerra a partir de la mirada dels més menuts de la societat, que continuen patint cada dia aquests conflictes armats; recreació d’un patiment d’una ciutat assetjada que es va haver d’habituar a la macabra rutina del soroll d’una sirena que anunciava la imminència d’un atac. Foto: Pérez de Rozas. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.