Les Bernardes presenta "Jaume Xifra (1934-2014). Home-Natura-Realitat"

La Casa de Cultura Les Bernardes de Salt presenta fins al 7 de desembre del 2018, Jaume Xifra (1934- 2014). Home-Natura-Realitat. La recent donació que la família de Jaume Xifra ha fet d’obres de l’artista a la col·lecció patrimonial del municipi de Salt ha permès aprofundir en la seva figura i creació a casa nostra. Poc sabíem d’aquest creador, més conegut a França que aquí, més enllà que va formar part del grup d’artistes conceptuals catalans que van treballar a París en els anys seixanta i setanta, i que va ser el primer d’emigrar al país veí en plena dictadura. Ovacionat pel seu treball sobre l’objecte, les accions rituals i el projecte Scanning, Xifra va aconseguir provocar amb les seves creacions, balancejant-se a cavall de la crítica social, l’esperit lúdic i el reflex poètic. Quatre anys després de la seva mort, se li ret homenatge a la seva població natal en una exposició antològica, Jaume Xifra (1934- 2014). Home-Natura-Realitat, comissariada per Pilar Parcerisas. París, 1960. Jaume Xifra arriba a la capital francesa, on afronta els seus inicis artístics fent una aposta per una pintura matèrica, gratada, ratllada i agredida pel gest, buscant l’abstracció i resseguint les petjades de Fontana. Pels volts del 1965, la seva obra experimental esdevé crítica amb la societat de consum. Usa la tècnica del pochoir i els esprais, i origina una sèrie de pintures basades en el rastre de l’objecte, amb què aconsegueix l’aprovació del crític d’art del nou realisme, Pierre Restany. A partir del 1967, desenvolupa aquest esperit crític amb les injustícies socials, com plasma a Couronne pour la Grèce, i fa una reflexió crítica de l’art en obres com ara Morceau d’art pas encore reconnu. Finals dels seixanta: l’obra de Xifra fa un tomb. Després de viatjar per Europa, entra en contacte amb la cultura popular xilena de Huaquén, que el porta a explorar en l’artesania i el ritual. Organitza amb Jean-Pierre Béranger uns tallers amb famílies per assentar-les en una economia més sedentària, a partir del treball de la fusta, el teixit o el cuir. En el seu retorn a París, l’any 1969, crea els seus Reliquiaris, Objectes numinosos i Objectes rituals, en sintonia amb l’art del moment, interessat per la recerca antropològica i un retorn a l’estat primigeni. També és l’època dels seus cerimonials, en col·laboració amb altres artistes establerts a París: Antoni Miralda, Joan Rabascall, Dorothée Selz i Benet Rossell. Plegats emprenen un seguit d’accions rituals liderades per Xifra. Pels volts del 1974, trasllada l’esperit ritual als seus Impossibles i Irreversibles, com a Chaise de Salon d’art, una cadira de punxes de filferro en la qual és impossible seure. Amb Rossell realitza algunes pel·lícules, com ara Calidoscopi o Atrás Etiope. Tanmateix, si Jaume Xifra és conegut a casa nostra és gràcies a l’Scanning, on incorpora la figura de l’espectador i les noves tecnologies. Amb l’Scanning, Xifra obté retrats psicogenètics a partir d’un repertori de tres grups de signes intercanviables en plantilles de cartró i referits als sentits, a la natura i a l’objecte, i amb una correspondència de colors. “Tot al servei d’objectivar la realitat, de fer possible el maridatge entre la sensibilitat i la tecnologia”, assegura Parcerisas. Gran creador i gran pedagog, per fortuna nostra l’exposició de Les Bernardes ha rescatat l’artista que va ser Jaume Xifra, del qual Maria Lluïsa Borràs va dir una vegada: “Les obres de Xifra són enigmes o reflexos d’una societat conflictiva, incomprensible i injusta, de la qual ell no vol deixar de donar testimoni.” A la imatge, Jaume Xifra al Cerminoial “Le Grand Départ”, Centre artistique de Verderonne, Oise, 27 de setembre de 1970. Foto: Bernard Bardinet.