Fotografies de Pico Harnden a l'Hermita de Sant Baldiri

De l'1 al 17 d'octubre l'Ermita de Sant Baldiri de Cadaqués presenta una exposició de fotografies de Pico Harnden. A propòsit de l'exposició les seves germanes han escrit sobre Pico Harnden: Sandra Harnden: "Pico va deixar un buit tan gran en la meva vida que durant gairebé un any després de la seva mort, havia desaparegut la llum del dia. En els anys següents, com per recobrar una mica de la seva persona, vaig pensar en ajuntar records d'amics i de família, i reunir aquestes vivències preferides en un llibre que seria alguna cosa com un àlbum de consolació. Després de més de vint anys, a la fi surt aquest petit llibre, que no només respon a una mica d'aquell projecte inicial, sinó que a més mostra algunes de les seves magnífiques fotografies. Pico no va ser un germà corrent. El seu món era una galàxia, la seva presència imprevista, alegre i fugaç. Un moment casual es transformava en festa. No li tenia por a res, i tot el que estava a la vora de les normes li feia sentir-se encara més viu, la vida d'altres palidecía en comparació a la seva. Era el perfecte exemple de llibertat mental, sempre extreia el millor de les persones, i pensava que res era prou seriós, per a perdre el temps. El seu riure magnànim i lliure era potser el més entranyable de la seva persona." Marina Harnden: "Fill de l'arquitecte americà, Peter Harnden i de la seva esposa russa, Casa Wassiltchikoff, que es van instal·lar a França, després de sobreviure a la Segona Guerra Mundial, Pic es va educar en un context atípic, dins d'una família variada. Aquesta diversitat va ser un gran privilegi, però així mateix comportava certes particularitats -sense lligams i poc sentit de pertinença- que li obrien pas a una total llibertat. Era un moment, en què el món experimentava molts canvis importants, sense tractar-se de guerres, però sí de preguntes incessants. Amb l'educació liberal que va rebre i amb poc ancoratge, com molts en la seva generació, estava desarrelat. La seva facilitat i el seu talent natural amb la gent, així com el seu especial encant, li van dotar d'una excel·lent percepció i molt abast. Era profund i sensible, amb un "ull" excepcional i prometedor. El seu esperit lliure li va proporcionar una dimensió addicional, una cosa que va poder transmetre a tots els que tenia a prop, especialment a família i amics, que l'haguessin necessitat més i per molt més temps. La reunió d'algunes de les seves fotografies, exposades en aquesta ermita de Cadaqués, és un tribut ben merescut per ell. Estic molt agraïda que s'hagi pogut realitzar."