Avantguarda artística i realitat social a l'exposició de l'IVAM, que es pot veure fins al 14 de gener del 2019.
Un triple salt d’una lluita ideològica? Més que això? L’exposició que presenta l’IVAM reuneix 33 obres de la col·lecció del museu d’artistes com ara Pablo Picasso, Joan Miró, Julio González, Josep Renau, Eusebio Sempere, Antoni Tàpies, Antonio Saura, Monjalés, Jordi Teixidor, Equipo Crónica, Eduardo Arroyo i Alberto Corazón, que van formar part d’aquella exposició històrica del 1976 a la Biennal de Venècia –Espanya. Avantguarda artística i realitat social, 1936-1976– i que alhora partia de la mostra del 1936 al Pavelló de la República. Certament, un itinerari de moments, arxius i tarannàs polítics, però de feixuga lectura expositiva. Amb tants salts en el temps, el cas d’estudi és fer recompte de quantes obres són de la Col·lecció de l’VAM, quantes van ser a la biennal, etc. Tot plegat, un poc dens i historiogràficament dur, és posible que massa dispers en la complexitat de dades i objectes. Un repte didàctic? Una contextuallització del passat franquista o del present neocabdillista? Un qüestionament de la falsa modernitat del règim de la quarantena dels silencis i una sala modesta per recloure nomes una farsa actualitzada per solidificada. Totes dues, vies de comprensió de l’art del nostre segle XX, del curt segle XX de Hosbawn, del groc segle XXI que tenim al davant. La visita guiada i ben guiada és necessària.
A la imatge, entrada a l’exposició Espanya. Avantguarda artística i realitat social, 1936-1976, a la Biennal de Venècia del 1976.