Damià Escuder, totes les vides

Després de set anys del seu traspàs, finalment el Museu d’Història de Girona (del 27 d’octubre del 2018 al 10 de març del 2019) s’ha decidit a organitzar una mostra per donar a conèixer la vida i l’obra de Damià Escuder, un personatge tan polifacètic com enigmàtic. Damià Escuder va ser un dels homes més complexos, heterodoxos i genials que ha donat el pensament, l’art i la política gironina i catalana del segle XX. Desbordant personalitat. En diferents apartats, l’exposició aborda la desbordant personalitat de Damià Escuder, analitzant-lo des de les seves múltiples vessants. Així, es fa una aproximació al Damià pensador, artista, revolucionari, independentista català, espiritualista, visionari místic i religiós,… sense oblidar el Damià químic, cabalista, hippy, contracultural, militant convençut de Pax Christi, que va fer una síntesi entre el budisme i el cristianisme, alhora que experimentava amb tot tipus de substàncies per explorar els límits de totes les dimensions humanes. En alguns dels articles sobre ell que he escrit en diferents èpoques, he gosat qualificar-lo com una mena de nou Ramon Llull, atenent a les seves grans inquietuds científiques, religioses, culturals i posant l’accent en el seu enorme vitalisme, les curiositats i les relacions amb tot tipus de lectures, idees i pensaments. Un dia qualsevol de la vida d’en Damià era fascinant. Recordo quan anava amunt i avall, amb algun dels dos cotxes Seat multicolor que va tenir, que s’havia decorat a la seva manera. Dirigent activista. En els seus anys de dirigent activista de l’Assemblea de Catalunya, es reunia periòdicament amb mossèn Dalmau, Xirinacs, en Lobo,… era un tràfec, portava una activitat tan fantàstica com la novel·la Ulisses de Joyce, on en 24 hores es narrava la vida del protagonista. Quan la Maria Lluïsa Faixedas, comissària de la mostra, va reunir un grup de col·laboradors i amics per parlar d’en Damià, va sortir la gran quantitat i diversitat de gent que coneixia, dels més diversos registres intel·lectuals. Tant podia parlar amb el filòsof García Calvo, com amb en Pepe Rivas, passant per en Pau Riba, en Lluís Racionero, en Joan Daunis o en Nani Rocas. Damià Escuder era un agitador cultural, espiritual i polític que va crear escola. Li agradava parlar i als seus deixebles, escoltar-lo. Dins la seva faceta d’activista, creava múltiples organitzacions secretes entre les quals destaquen Pax Christi i la Taula, que estaven íntimament lligades amb l’Assemblea de Catalunya. Sense saber-ho, a vegades et feia membre d’alguna i t’encarregava feina i així, com aquell qui no vol, col·laboraves amb propaganda, marxes, econòmicament segur, però també en viatges i conspiracions diverses. En definitiva, el nostre home era un militant que prioritzava la praxi diària, les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any. Escuder, com un nou Moisès, Ramon Llull o Carlemany, estimulava totes les inquietuts dels seus deixebles animant-los a aprofundir en tots els misteris de la natura i l’univers. Dibuixar i pintar. Per poder fer aquesta interessant exposició, els promotors de la mostra s’han posat en contacte amb dotzenes de persones de les més oposades creences, idees, professions,… tots ells van ser seduïts i enriquits per la seva genial personalitat. Cal repetir que el polièdric Damià era un home renaixentista que volia ser totes les coses. Era químic, filòsof i assagista. Va publicar escrits amb diversos pseudònims, com ara Pi del Güell o Ibis del Fluvià. En les seves múltiples facetes que va conrear també hi ha la de cineasta, hippy contracultural, experimentador de drogues psicodèliques, sense oblidar la seva gran passió de joventut, les arts en general i la pintura en particular. Durant tota la seva vida, en Damià va dibuixar i pintar. En la seva maduresa, arran dels seus viatges i les seves inquietuds religioses cristianobudistes, va promoure el que ell anomenava la pintura tibetanocatalana. Són creacions que fa en grans llençols blancs que omple de color, tot construint uns grafismes que van més lluny de les taques cromàtiques que pintaven Antoni Tàpies o Joan Miró. En els seus fantàstics dibuixos i psicodèlies, realitzats amb bolígrafs o retoladors, vol transmetre missatges esotèrics i calidoscòpics, programes, ordres, rizomes, jocs cabalístics, màgies, etc. En definitiva, totes les seves idees i fantasies. Revolucionari i visionari. I no podem oblidar que la difícil i complexa vida d’en Damià, com a revolucionari i visionari, va experimentar i patir, en la seva pròpia carn, la repressió i la tortura de les presons franquistes. Aquests patiments, lluny de fer-lo retractar, el van reafirmar en les seves conviccions i el van convertir en un conspirador nat i un lluitador irreductible, per les llibertats polítiques de Catalunya, però no tan sols en això, sinó que, a l’ensems, va reivindicar sempre la vessant cultural i espiritual del país. I, malgrat haver viscut tantes vides i creacions, en Damià Escuder era un filòsof, artista místic, profètic i religiós que, un servidor, que no creu en l’ànima ni en la divina providència, he de dir que sí que crec en Damià Escuder. Quan el vaig pintar, el vaig voler representar con un ésser connectat amb l’alfa i l’omega universals, en un territori on l’amor intel·lectual a Déu dansava al mateix ritme del moviment dels àtoms, en un espai on les velles religions monoteistes i els seus misteris es confonien amb els darrers avenços científics, que van des de la teoria de la relativitat d’Albert Einstein fins a la física quàntica de Werner Heisenberg. A la imatge, detall d'una de les obres de l'exposició.