"El cooperativisme de consum en territori surer" al Museu del Suro

El cooperativisme de consum en territori surer es el títol de l'exposició que es podrà veure de l’1 de desembre de 2018 al 3 de març de 2019 a la sala manufactures d'exposicions temporales del Museu del Suro de Palafrugell. La inauguració tindrà lloc el dia 1 de desembre a les 19 h. El Museu del Suro ha produït una exposició que posa en rellevància la importància de les cooperatives de consum, durant els segles XIX i XX, en el territori surer. Un útil interrogatori des del present a un passat important en el que el territori surer va ser un dels més destacats de Catalunya en aquest tipus de cooperativisme. Actualment, els principis ideològics que van conduir als obrers de les fàbriques a associar-se per defensar uns interessos comuns són plenament vigents. A l’exposició es podrà veure com es varen organitzar els cooperativistes davant uns problemes que, malgrat el temps transcorregut, ara ens tornen a ser familiars. El guió de l’exposició s’ha fet a partir de l’encàrrec d’una recerca específica del Museu del Suro a l’historiador Jordi Turró. Com que l’exposició abasta el conjunt dels territoris surers catalans, s’ha comptat, a més dels fons del propi Museu del Suro, amb la col·laboració de diversos arxius amb la cessió d’imatges, documents i monedes. Les temàtiques que tracta l’exposició són les següents:

• Les primeres cooperatives de consum catalanes, a la dècada de 1860, s’inspiren en la britànica Rochdale
• L’Econòmica Palafrugellenca, la pionera dels territoris surers i de Catalunya
• De la clandestinitat a la legalitat (1868-1900). La ràpida implantació del cooperativisme de consum a la zona suro-tapera
• La maçoneria, darrere la fundació de moltes cooperatives
• Les cooperatives encunyaven la seva pròpia moneda
• La depressió de la Gran Guerra: l’origen de la cooperativa de Lloret de Mar i la crisi definitiva de la d’Agullana.
• La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) va respectar les cooperatives
• L’església també impulsava cooperatives: el paper de Sants Boada a Sant Feliu de Guíxols
• Les dures ofensives del sector comercial contra les cooperatives de consum.
• Durant la Guerra civil les cooperatives van permetre la distribució d’aliments bàsics
• El franquisme transforma profundament l’antic cooperativisme surer
• La fi definitiva de les velles cooperatives: la competència dels supermercats.
• Es reproduieix amb materials de l’econòmica l’interior d’una antiga cooperativa de consum.
• Es posen de manifest uns edificis importants per a la compra i les relacions socials
• Les cooperatives defensaven l’economia de les classes populars
• La fleca, una secció bàsica de les cooperatives.
• Els empleats: dependents, comptables, flequers i, a vegades, mestres
• Les escoles de les cooperatives: l’aposta per a una escola laica i progressista
• Crèdit i mutualitat
• Les efímeres cooperatives obreres de producció taperes

Una cooperativa de consum és una associació de consumidors que volen beneficiar-se de la compra en grup, però en el moment de la seva implantació durant el segle XIX eren molt més, varen néixer com a una reacció de protesta, una associació de lluita obrera i valors democràtics que pretenia acabar amb la pobresa, les injustícies i la misèria. A l’Empordà i a les comarques veïnes el procés de la industrialització del suro va transformar  les viles i els pobles, que van esdevenir petites ciutats industrials. El món rural i mariner va deixar pas a una nova societat radicalment diferent. Les ciutats creixien, els tallers artesanals desapareixien i els capitals s’invertien en fàbriques. Tot això va generar diferències socials noves i desconegudes fins aleshores. Va ser al país del suro, situat a la via que comunicava amb Europa i a les idees més avançades, on es van fundar les primeres cooperatives catalanes. L’any 1865 a Palafrugell es va constituir la tercera cooperativa d’Espanya i la primera cooperativa de consum creada a les comarques sureres: La Económica Palafrugellense. Durant el darrer quart del segle XIX aquestes entitats es van propagant pel territori i en trobem des d’Agullana i Maçanet de Cabrenys fins a Lloret.