Andrea Galvani, guanyador del VII Premi Audemars Piguet

L'artista italià Andrea Galvani ha resultat guanyador del VII Premi Audemars Piguet a la producció d'una obra d'art en ARCOmadrid 2019. El seu projecte, presentat per la galeria peruana Revolver, serà exposat a l'espai de Audemars Piguet a la Fira, durant la seva celebració del 27 de febrer al 3 de març. El jurat, compost per Javier Molins, crític d'art; Lucía Casani, directora de La Casa Encendida; Pilar Lladó, col·leccionista; Eduardo Rivero, col·leccionista; Enric Pastor, director d'AD; Eloy Martínez de la Pera, assessor d'art en Audemars Piguet Iberia; Winka Angelrath, directora d'exposicions a Audemars Piguet; Brian Lavio, director general d'Audemars Piguet, i Carlos Urroz, director d'ARCOmadrid, ha destacat el adequat de la seva proposta a l'esperit de la marca basat en "Complexitat i precisió". La base científica del premi es combina amb la potent experiència visual i conceptual de l'obra de Galvani a la qual s'uneix una performance que activarà l'espai sencer de la instal·lació en determinats horaris de la fira. Amb aquest premi, Andrea Galvani comptarà amb un valor de 15.000 euros, per a la producció del seu projecte site-specific. Desenvolupat en col·laboració amb físics i matemàtics de la UNAM, la NASA i l'Imperial College of London, el projecte indaga dins de les fronteres del desconegut, codificant com un homenatge a la temporalitat de les teories, i als intents de transformar la incertesa en absolut. El títol de la instal·lació, Instruments for Inquiring into the Wind and the Shaking Earth és la traducció a l'anglès de 候 风 地动 仪 (Houfeng Didong Yi), el terme amb el qual es va denominar el primer sismògraf, inventat per l'erudit i visionari matemàtic Zhang Heng (73-139 dC). D'acord amb antics arxius xinesos, l'any 138, aquest dispositiu va detectar un terratrèmol a 600 quilòmetres de distància. Aquesta obra fa referència tant al poder com a la fracàs del coneixement humà, és una proclamació del nostre desig de comprendre, de codificar el que és abstracte, i d'imposar ordre i precisió a un món impredictible i complex. La instal·lació és un paisatge incandescent, un camp visual unificat concebut com un entorn experimental, o un acte de descobriment. Com un núvol lluminós, constel·lacions de càlculs i fórmules escrites en neó blanc són suspesos a la part alta, ocupant la zona de transició de l'espai arquitectònic. Es tracta de càlculs matemàtics que descriuen amb precisió la simetria de les lleis de la física: des del moviment ondulant de les ones, fins a la naturalesa del temps; des de la generació d'una tempesta elèctrica, fins a la previsió de les marees de l'oceà; el ritme al qual el cosmos s'expandeix, i la possibilitat que hi hagi vida en altres planetes. Un grup de performers transformen aquest entorn en un escenari de teatre cinètic. Els seus moviments lents i veus en viu s'uneixen en un cor que sembla emergir d'un instint primitiu. Els ritmes col·lectius i les modulacions individuals es mouen en l'espai, interactuant amb l'arquitectura, l'obra i el públic. Com un rellotge que mesura amb precisió el temps, els performers flueixen en una coreografia que avança i retrocedeix cíclicament. La instal·lació s'expandeix, esdevé en un paisatge en moviment, una orquestra d'estímuls audiovisuals. Aquesta instal·lació reuneix abstraccions mentals i fenòmens físics que s'originen en aspectes molt diferents de les nostres vides. Humanitza el nostre coneixement de conceptes còsmics, mapes de camins presos i després abandonats; ofereix introduccions íntimes als valents que van imaginar el que altres encara no podien entendre. Instruments for Inquiring into the Wind and the Shaking Earth existeix en una dimensió on el temps està absent, on la història i la memòria s'unifiquen en una projecció de progrés científic i esforços minuciosos per comprendre el món natural. Cada equació és un memento mori, així com un objecte de resistència contra la mort, revelant una realitat més complexa i matisada. Com el Black Square de Kazimir Malevich, el treball de Galvani sembla il·lustrar una nova cosmologia -la que honora el coneixement humà mentre, simultàniament, calibra la possibilitat dels càlculs i instruments científics com a via per aclarir els misteris que aquests mateixos busquen desxifrar. A la imatge, obra d'Andrea Galvani.