"En Blanc i Negre" a la Galeria Marisa Marimon

Del 3 de desembre de 2018 al 25 de febrer del 2019 la Galeria Marisa Marimon de Vigo presenta Propostes per a una col·lecció: En Blanc i negre amb obres d'Antón Cabaleiro, Daniel Canogar, Almudena Fernández, Marcelo Fuentes, Chema Madoz, Ruth Morán, Marina-Morón, Pedro Proença.. Al llarg de la història, els artistes trien utilitzar blanc i negre per motius estètics, emocionals i de vegades, fins i tot morals. La continuïtat històrica i la diversitat de la tècnica monocromàtica des de l'Edat Mitjana fins a l'Edat Contemporània posa de manifest la gran rellevància d'aquest aspecte en l'art occidental. Imagina poder veure tots els colors de l'espectre, i després només veure blanc i negre. Pensaries que et perds alguna cosa, que el gris és només una visió simplificada i limitada de la realitat. Però durant segles, els pintors han despullat de color el seu art, a propòsit, per fer-lo més matisat i complex. Des de Jan Van Eyck, Rembrandt i Ingres, fins Degas, Picasso i Gerhard Richter. De fet, alguns pintors van decidir reproduir en monocrom pintures en color com una forma de presumir, molt probablement davant d'altres artistes. Demostrava que tenien l'habilitat necessària per dominar la llum i l'ombra sense color. A mesura que el gravat es va anar estenent en els segles XVI i XVII, els artistes van comprendre que replicar les seves pintures significava arribar a un públic més ampli. Per tant els pintors van començar a transformar obres mestres policromàtiques en blanc i negre com una guia per als gravadors, que necessitaven traduir les imatges en dissenys lineals per a la impremta. Picasso va imitar el paper premsa en pintures com "Guernica" (1937). Però també va limitar la seva paleta mentre imitava als mestres espanyols com Diego Velázquez...