"Picasso. L'alegria de viure" a la Fundació Bancaixa

Fundació Bancaixa presenta l'exposició Picasso. L'alegria de viure, que es podrà visitar fins al proper mes de març al Centre Cultural Bancaixa de València. La mostra reuneix una selecció de més de 170 obres entre olis, gravats, dibuixos, litografies, estampes i ceràmiques que reflecteixen l'actitud vital que va mantenir Picasso al llarg de tota la seva vida, caracteritzada per la qual cosa els francesos anomenen la "joie de vivre "i que en espanyol podríem traduir com l'alegria de viure, i que va passar a convertir-se en una filosofia de vida que va plasmar en la seva obra. La selecció d'obres que conformen la mostra està formada per fons de la Col·lecció Fundació Bancaixa al costat d'altres peces cedides pel Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, el Museu Picasso de Màlaga, el Museu Thyssen-Bornemisza. Col·lecció Carmen Thyssen, la Fundació Picasso Museu Casa Natal, la Fundació Banc Santander, Artium Centre-Museu Basc d'Art Contemporani, així com col·leccions particulars. L'exposició, comissariada per Javier Molins, crític d'art i doctor en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, fa un recorregut per diferents temàtiques de l'obra del malagueny en què subjau aquest lema de vida. D'aquesta manera, es pot contemplar la sensualitat d'un tema com el del pintor i la model, que també va conrear en diverses etapes creatives; l'univers del circ i els pallassos; el món de les curses de braus i del minotaure; el colorit de la música i la dansa que va plasmar en els nombrosos ballets per als que va dissenyar el vestuari; l'art primitiu, compost per màscares africanes que va col·leccionar i que li van servir d'inspiració per a moltes de les seves obres; la cultura mediterrània, que va traslladar a infinitat de ceràmiques al llarg de tota la seva vida; les seves estades a la Costa Blava i en especial a la vil·la La Californie, on va crear algunes de les seves obres més conegudes, com les diferents versions que va fer de Las Meninas de Velázquez; o l'admiració cap als grans mestres de la pintura que tantes vegades li van servir com a font d'inspiració per a la seva pròpia obra.