"Habitar el Mediterrani" a l'IVAM

El director de l'Institut Valencià d'Art Modern, José Miguel G. Cortés, i el comissari de la mostra, Pedro Azara, juntament amb Montserrat Corominas i José Vicente Caballer en representació de la Fundació Banc Sabadell, han presentat l'exposició Habitar el Mediterrani. "L'exposició reuneix 150 obres clàssiques i arqueològiques, la més antiga del S. II aC., Relacionades amb obres contemporànies per tal de reflexionar sobre les ciutats i les formes de vida en els països riberencs", ha explicat el director de l'IVAM. Les peces procedeixen de museus com els parisencs Louvre i Pompidou, la fundació Le Corbusier, el Museu Arqueològic Nacional o el Museu Egipci de Torí, al costat de col·leccions particulars i obres del propi IVAM. "Aquest diàleg entre espais, cultures i temps mostra que el contemporani es nodreix del clàssic i el clàssic s'alimenta del contemporani", ha resumit José Miguel G. Cortés. L'exposició, concebuda com un recorregut per una ciutat amb els seus carrers i places, comença amb un mosaic romà del s.III dC trobat en una vila de Toledo que representa tota la Mediterrània. "La ciutat mediterrània està lligada al passat", ha argumentat el comissari Pedro Azara, arquitecte i professor d'Estètica, que ha posat èmfasi que les obres seleccionades per a l'exposició "ofereixen una interpretació, no només sobre urbanisme o arquitectura, sinó també sobre les formes de vida acollits o rebutjats per la pròpia ciutat ". Aquesta mirada sobre la Mediterrània es materialitza a través de dibuixos, pintures, fotografies, escultures, pel·lícules i instal·lacions que mostren "les llums i les ombres de la vida en aquests països", ha matisat el comissari. Al llarg de l'exposició, dividida en vuit apartats, conviuen maquetes de cases egípcies amb les seves terrasses i patis, unes característiques reixes romanes o terracotes hel·lenístiques procedents del Museu del Louvre amb fotografies d'assentaments jueus il·legals a Palestina, imatges de les places a Alep on han tingut lloc execucions públiques o una pel·lícula sobre la primera piràmide de l'Egipte faraònic pastura dels gossos abandonats, els turistes i les escombraries. Són imatges contradictòries que mostren un entorn de vegades amable, altres vegades temut i inestable. Aquesta inestabilitat queda reflectida en la gran instal·lació de l'artista libanès Rayyane Tabet que presideix una de les sales. "Ha reproduït en formigó amb 34.000 peces d'un clàssic joc de construcció infantil la ciutat de Bagdad", ha explicat Pedro Azara. La instal·lació de l'artista Anila Rubiku que representa els búnquers que va fer construir el dictador d'Albània, Enver Halil Hoxha, condueix cap a l'última part de l'exposició amb una gran piscina d'agulles de l'espanyola Anna Marín, "una metàfora de la Mediterrània", segons el comissari, la història està marcada per la guerra i la mort, la cultura i la vida, l'exclusió i la reconciliació. Malgrat tot, hi ha esperança. L'exposició conclou amb una fotografia de l'artista Khaled Jarrar que mostra el mur que separa Israel de Palestina. A través d'una esquerda sorgeix una branca nevada que apunta cap amunt, obrint-se pas.