Isabel Granollers i Roger Caparó, guanyadors de la 3a. Biennal d'Art Gastronòmic de Cambrils

El dia 25 de novembre va tenir lloc l'acte de lliurament dels premis als guanyadors de la 3a. Biennal d'Art Contemporani Gastronòmic de Cambrils 2018 així com del 28è Premi de fotografía Vila de Cambrils, 8è Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils, Josep Lluís Savall i 7è Premi de Poesia Vila de Cambrils. Dels 32 projectes artístics presentats en aquesta tercera edició de la Biennal, el jurat format per Isidre Roset Juan, crític d'art; Cèlia del Diego Thomas, directora del Centre d'Art la Panera de Lleida; Antonio Salcedo Miliani, professor d'Art Contemporani de la URV; Ester Ferrando Casas, artista i Anna Maria Camps, directora de la revista Bonart, va seleccionar-ne setze: Jesús Gómez Nieto, Enric Llevat Mateu, Sergi Quiñonero Ortuño, Isabel Granollers Juncosa, Lluc Queralt Baiges, Mika Murakami, Roger Caparó Ferrant, Núria Benet Ramoneda, Beatrice Bizot, Montse Tomás Romera, Jordi Martorell Pallissó, Antonio Luque Avila, Joan Codina Donaire, Marcel Aragonès Sabaté, Eva Jolis Villegas i Joan Gol Rocasalva i Mechu López –Bravo (imatge) i Fina Bonet Folch i Antoni Mallol Bech (Música). Les seves obres formen part de l'exposició que es pot visitar a la Sala Àgora de l'Ajuntament de Cambrils fins al 8 de febrer de 2019. El jurat va declarar guanyadors ex aequo Mise en place d'Isabel Granollers Juncosa, de Reus i l'obra que porta el títol Paisatge al caliu de Roger Caparó Ferrant, de Riudoms. Ambdues obres han estat guardonades amb un premi de 3.500 euros. Isabel Granollers (Reus, 1965) té una llarga trajectòria artística que s'inicia amb la seva formació a l'escola Massana, continua a l'Escola d'art de Reus l'any 87 i finalitza a la Facultat de Belles Arts St Jordi, on es llicencia en les especialitats de Pintura i Educació artística l'any 99. Realitza el major nombre d'exposicions en la dècada dels 90 i del 2000 a Barcelona, Tarragona, Reus, Valls, Olot, així com a Itàlia i a França on formarà part d'un projecte d'artistes europeus residents a Poitiers, l'any 93. Roger Caparó Ferrant (Riudoms, 1975) és Llicenciat en Belles Arts. Universitat de Barcelona, 2000 i va rebre el Premi d'escultura Julio Antonio. Museu d'Art Modern de Tarragona, 2017. Després de deliberar i davant de la dificultat d'escollir un únic guanyador, el jurat va decidir "per unanimitat, concedir, de manera excepcional, el primer premi de la 3a Biennal d'Art Contemporani Gastronòmic de Cambrils, ex-aequo a dues de les obres presentades i seleccionades". El jurat vol destacar "la qualitat dels dos treballs, pel que no hem considerat apropiat donar un primer i un segon premi. Les dues obres són mereixedores d'aquesta primera classificació. Curiosament essent les dues obres molt diferents, trobem una estreta relació en l'àmbit conceptual: les dues parlen d'allò aparentment insignificant convertit en obra d'art". Mise en place, obra d'Isabel Granollers La Isabel retorna a un material que havia treballat en obres anteriors, però ara amb una sorprenent instal·lació, en la qual juga amb l'impacte visual de l'obra. Uns davantals elaborats amb tripa, translúcids, que fan les funcions d'element protector –tradicionalment considerat femení per la seva vinculació ancestral a la cuina i a l'acte de cuinar–, però que alhora són summament fràgils. L'artista treballa amb una forta càrrega metafòrica, tripa-pell, interior-exterior. La pell és un element orgànic, sensible, delicat i fort a la vegada que actua com una veritable cuirassa protectora. La pell, estretament unida al cos, que el separa i l'uneix al món exterior. La tripa que ens parla, tal com ens diu l'artista, d'allò intern, visceral. Són davantals tan fràgils com el món en el qual vivim, davantals-cuirassa que també necessitem protegir, en un intent per mantenir l'equilibri, tant individual com col·lectiu. Paisatge al caliu, obra de Roger Caparó Ens parla d'un humil tubercle que és present a qualsevol taula, sense distinció social, a més de ser un element essencial en la dieta de molts pobles de la terra. L'artista ens parla de patates al caliu, un plat tradicional català, però ara convertides en obres d'art, gràcies a un procés creatiu amb el qual aquestes patates cuites al forn adquireixen un valor que va més enllà del sentit primari, per tenir unes connotacions particulars, amb una forta càrrega polisèmica. Parlem de la relació amb el territori, amb el paisatge de l'artista. Terra -patates- terra, formen part d'un paisatge real i cultural, que constitueixen un referent i un fonament indispensable en la creació de Roger Caparó A nivell escultòric l'artista treballa amb un recurs tradicional. Oposa la rugositat de la pell de les patates i la seva forta textura amb la superfície llisa i immaculadament blanca del senzill bol que les conté, i crea un interessant contrast visual i discursiu. El 27è Premi de fotografia Vila de Cambrils el va guanyar Best Author; el 7è Premi de poesia vila de Cambrils, Escletxa de Ramon Humet i el 8è Premi de narrativa marítima vila de Cambrils, Josep Lluís Savall, Macondo Beach de Sebastià Bennassar Llobera. A les imatges, a dalt, foto de família dels premis i a sota, Isabel Granollers i Roger Caparó amb les obres guanyadores de la Biennal.