"El Boom de la publicitat (1880-1950)" al Museu del Disseny

El Museu del Disseny presenta l’exposició El Boom de la publicitat. Reclams de llauna, cartró i rajola. 1880-1950 del 5 de desembre al 31 de març del 2019. Comissariada per Pilar Vélez, la mostra fa un recorregut, des del final del segle XIX fins a mitjan segle XX, per la publicitat en suports diferents del paper. Mitjançant recursos visuals de comunicació que exigeixen tanta creativitat com enginy, ja a les acaballes del segle XIX s’hi dedicaren no pocs artistes, a l’ofici del disseny gràfic publicitari de finalitat comercial. L’objectiu final no era cap altre que persuadir el consumidor d’adquirir aquella mercaderia front a d’altres de la competència o desvetllar l’interès per les virtuts i utilitats d’algun producte nou.Sense menysprear el suport de paper, que continuava  vigent amb el seu propi rol (cartells, fulls volants, etc.), la publicitat viu al costat del desenvolupament industrial a finals del XIX, una època d’auge que motivà la cerca d’una aparença menys austera i que condueix a revestir-se d’un cert luxe i prendre forma en materials més rics i duradors, sobretot en marques comercials que ja tenien un prestigi i una posició en el mercat. Els productes anunciats abastaven un ampli ventall tipològic; molts eren d’ús quotidià: aliments, vins i caves, tabac, cafè, farmàcia, higiene, perfumeria… però també assolí altres àmbits, com ara la maquinària industrial o l’agricultura. Els nous suports comportaven la possibilitat de conferir relleu i textura a la imatge tot fent més atractiva l’oferta i destacant alhora la categoria i el segell del fabricant. La llauna, un metall laminat d’acer amb una capa de ferro i estany que el protegeix de la corrosió, té un acabat brillant i admetia perfectament tota mena de volums i policromia. La ceràmica, com a art mil·lenari que és, arrossega tota una tradició artesanal especialment en zones com ara el País Valencià o Andalusia. S’emprava l’antiga, però encara vigent, tècnica del tubat, que consisteix en la col·locació d’un cordó d’argila líquida mitjançant una mena de màniga de pastissera resseguint totes les línies del dibuix, les quals queden en relleu com una aresta i separen els camps de color. Aquest procediment permet un acabat net, sense limitació de mides, de gran impacte i pràcticament etern, ja que pot estar a la intempèrie sense experimentra cap deteriorament, per la qual cosa resultava ideal per als anuncis a les façanes. Pel contrari el suport de cartró, poc durador però econòmic, lleuger i fàcil de traginar i de reproduir, permetia per la seva banda, models a mides considerables, sovint plegables i personatges a mida natural. Els dissenys acostumaven a incloure, a més de les tipografies més variades, personatges de tipus realista o caricaturescos, alguns van assolir tanta popularitat que esdevingueren veritables icones per al públic i encara avui es recorden amb simpatia i un xic de nostàlgia. Igualment cal destacar que alguns es van avançar al seu temps, són dissenys intemporals que no passen de moda i que mantenen viu tot el seu poder de seducció. L’exposició ofereix més de 250 peces, provinents de la Col·lecció Mateu Llinàs i Audet de Barcelona, i del Museu de Manises (València) en un recorregut tan interessant com atractiu. A la imatge, detall d'Albada. Fàbrica de sabons de qualitat c. 1935. M. Farell. Suport de calendari. Relieves Basa y Pagés. Barcelona. Col·lecció Mateu Llinàs.