Art i Dret: Blockchain, criptomonedes: solucions legals per al mercat de l'art?

Les tecnologies de Blockchain i moneda digital estan canviant la manera d’entendre el mercat de l’art. Ja han estat font d’inspiració per a artistes com ara Peter Fröhlich o el francès Youl amb la seva peça Last Bitcoin Supper, venuda en una subhasta d’eBay per 4,64 BTC l’any 2014, obres inspirades en Bitcoin (la moneda digital més coneguda i usada).
Però aquests dos exemples només encapçalen una llarga llista d’obres d’art basades en moneda digital/Bitcoin, com ara la instal·lació interactiva de 15 metres The Renaissance is Now, que es va poder veure l’any 2015 a la Moniker Art Fair, que va incloure un caixer automàtic de Bitcoin perquè els visitants poguessin provar a l’acte la moneda digital.
Per la seva banda, l’art inspirat en Bitcoin es pot comparar amb l’art de carrer, compartint aquesta mateixa idea d’existència al marge de la llei. Bon exemple d’això és l’experiment Scarab, que és un intent de crear un artista virtual eliminant la identitat individual en crear un artista col·lectiu. Els participants, que han de tenir almenys un símbol Scarab, creen conjuntament una persona artística i, quan es ven una obra d’art, tots els titulars dels tokens reben una comissió.
Però si comprar art per Bitcoin és encara massa radical per ser una pràctica normal en el mercat de l’art, la tecnologia Blockchain en si mateixa és molt més acceptable, fins i tot per a institucions d’art oficials.
I això perquè Blockchain sembla que pot ser la solució (fins i tot una encertada i vàlida solució legal) per a problemes endèmics que són propis del mercat de l’art, com ara l’acreditació de la procedència d’una obra d’art, la seva autenticitat (evitant falsificacions i plagis), la transparència en les transaccions del mercat, la protecció i el respecte als drets d’autor, la confirmació de la titularitat de la propietat de la peça o la seva valoració econòmica. En aquesta línia, l’any 2017 el Museu Central Estatal d’Història Contemporània de Rússia (Moscou) va presentar un projecte expositiu organitzat per la Fundació Rudanovsky basat en els treballs de l’artista Svetlana Smirnova; les imatges, una per una, van ser proveïdes amb un certificat digital VerisArt obert, basat en la tecnologia Blockchain.
De fet, potser la contribució més important feta per la tecnologia Blockchain al món de l’art es refereixi a l’art digital. Els artistes digitals s’enfronten a molts problemes quan es tracta de protegir l’autenticitat i la propietat de les seves obres, i això es fa encara més palès quan parlem d’imatges. En aquest sentit, la solució que aporta Blockchain ve de la possibilitat que ens ofereix de recopilar i sistematitzar l’art digital, tot resolent així el problema de la procedència i la verificació d’una obra d’art. És, doncs, la solució ideal per preservar la propietat intel·lectual, crear demanda i augmentar el valor del contingut digital.
I és que amb Blockchain és impossible destruir o falsificar la primària informació detallada de les obres d’art, la procedència i la història de desplaçament. Això proporciona la base perquè no només hi hagi una veritable seguretat i transparència en el mercat de l’art i en l’àmbit jurídic, sinó també perquè sigui una eina de prova fefaent de qualsevol transacció. D’aquesta manera, l’esmentada tecnologia dona accés a relacions obertes i transparents entre museus, cases de subhastes, galeries d’art, artistes, col·leccionistes, investigadors... i perquè el mercat de l’art sigui més democràtic.

Il·lustració: Josep Perpiñà.

(*) Sòcia de NIAL. Art Law. Advocada especialista en el mercat de l’art.