27 anys de la declaració del Monestir de Poblet com a Patrimoni de la Humanitat

L’any 1991 l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) va declarar Poblet Patrimoni de la Humanitat. Poblet és un monestir de monjos cistercencs que segueixen la Regla de Sant Benet des de la seva fundació, el 1150. Suprimit per les lleis de l'Estat Espanyol l'any 1835, fou refundat el 1940 per monjos del mateix Orde vinguts d'Itàlia. Pertany a la Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó, de la qual formen part també els monestirs femenins de Vallbona de les Monges i de Valldonzella, i el monestir masculí de Santa Maria de Solius. El Monestir de Poblet representa una de les fites més altes de l’art, cultura, història i espiritualitat, clau en la repoblació i explotació agrícola de les terres de la Catalunya Nova dins de la Corona d’Aragó. Poblet representa un dels monestirs cistercencs més importants i fidels al pla fundacional i esperit dels monestirs de l’orde, present amb la seva estructura. La qualitat espirituals de la vida del Monestir de Poblet, convertit en un centre destacat per la vida del país, des del moment de la seva fundació fins l’actualitat. L’UNESCO destacà el Monestir de Poblet en dos dels seus criteris d’avaluació: Criteri 1: Poblet és una fita artística única i una de les expressions més completes de l’estil cistercenc dels segles XII, XIII i XIV. El cenobi conserva obres mestres de totes les èpoques, com el gran retaule d’alabastre de Damià Forment (1529) Criteri 4: El complex del Monestir de Santa Maria de Poblet presenta una combinació única de formes arquitectòniques. Poblet ha servit com una de els grans abadies cistercenques més completes, com a complex militar y palau reial, en funció de residencia i panteó. Un impressionant conjunt arquitectònic que es troba entre els monestirs més grans d’Europa. Declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO, alberga una important comunitat monàstica que manté viva l’espiritualitat de l’indret. Foto: Abadia de Poblet. Yvon Fruneau/UNESCO.