Al prestatge de dalt on tinc els llibres, a casa, he vist avui tres clergues vestits de celebrant del segle catorzè. Encarats ells amb ells, com si es passessin secrets, movien, amb calma, braços i mans. Ocupaven el lloc on guardo tres llibres d’història, amb lloms de pergamí. He pensat que algú hi havia posat aquelles aparents porcellanes, tretes del magatzem del pare. M’he enfilat a l’escambell, de puntetes: Eren tres figures de debò, no pas de porcellana sinó de pur alabastre, representant realísticament tres clergues del temps de Pere terç, amb hàbits litúrgics del segle. Immòbils, finíssims, perfectes. Les he posades damunt el canterano, i he endreçat els tres llibres al prestatge. Més tard, de tornada a la cambra, els tres preveres medievals alabastrins, en facsímil reduït, es movien dalt el prestatge amb més cerimoniosa litúrgia; els tres llibres jeien damunt la catifa. M’he mig emboirat els ulls per si aconseguia de descobrir la causa de la metamorfosi; però els celebrants s’han girat de cara a mi, m’han mirat reposadament i m’han beneït. Els tres llibres han romàs a terra, i no tinc cor ni esma d’endreçar-los avui ni mai més.
J. V. Foix. Tocant a mà...