Parlem d'Art: Enemics de l'art, la moda

Recordo la primera vegada que vaig visitar la Fira d'Art de Basilea, era a principis dels anys 70 del segle passat i, la moda aleshores eren l'Op-Art i l'Art Cinètic. La galeria d'art de referència era la Denise René que tenia Vasarely com a gran figura, i a la major part de galeries es presentaven obres d'aquestes tendències. L'any següent, hi vam participar com expositors amb la Galeria Adrià, que jo dirigia. Em va sorpendre comprovar que les tendències de l'any anterior estaven en liquidació i que el que s'imposava era l'Hiper-­‐realisme, que a l'any següent també es liquidava. Això em va confirmar l'absurditat de les modes artístiques i vam decidir mantenir la línia de la galeria amb criteris eclèctics. Cada any, al mes de febrer se celebra a Madrid la Fira Arco, no es tracta d'una activitat comercial i professional sinó que ve a ser l'esdeveniment nacional de les arts plàstiques, ja que presenta "un avance de la moda primavera-‐verano; lo que se va a llevar". Està dirigida per fonamentalistes que, com si disposessin d'un "qualitatímetre" dictaminen quins dels seus col·legues mereixen "l'honor" de ser admesos en una fira comercial d'Art que té la pretensió "d'orientar" al públic al qual consideren ignorant (tothom excepte ells) sobre allò que és bo. M'abstinc d'entendre'm en consideracions respecte a subvencions i "tripijocs" que acompanyen aquest esdeveniment. A propòsit d'això, em permeto relatar una experiència viscuda a París a principis dels anys 70. Al Grand Palais, hi havia una memorable exposició de Paul Cézanne formada per totes les obres d'aquest artista, propietat de les Col·leccions Nacionals Franceses. Aleshores es podien visitar aquestes mostres sense haver de comprar entrades anticipadament, ni haver de fer llargues cues. Em va impressionar molt, ja que crec que aquest artista és qui va iniciar la renovació moderna de la pintura. A més de les obres hi havia molta documentació, d'entre la qual destacaria una carta que Cézanne havia dirigit al president del Paris Salon, dient que hi havia enviat un parell d'obres i que volia saber si havien merescut ser seleccionades. Al marge del document, hi havia una anotació: "Arxiveu-­la sense contestar. El que ha enviat és un insult a l'art". Des de 1863 a 1870, Cézanne va ser sempre refusat. Imagino que en aquella època, el jurat del Paris Salon devia ser el màxim com a prestigi oficial, igual que ho és ara el Comitè Organitzador de l'ínclita fira ARCO. Per reblar el clau, recordo una conversa que vaig tenir amb un participant d'aquesta fira ja fa anys, que em va dir que li havia anat molt bé, havia venut un Anglada Camarasa que hi havia dut, això sí, amagat al seu magatzem. I, així s'escriu la història. A la imatge, Fira Arco.