Des del 14 de desembre el Bar Billar HDP de Gràcia acull per tercera vegada una exposició del pintor Miquel Cazaña. En ella es poden veure pintures del port de Barcelona, paisatges de naturalesa de Navarra o de Girona, carrerons de ciutats italianes o fins i tot vistes nocturnes del Marroc o de Ciutat Vella. Aquesta és, segons paraules del pintor, l’exposició en la qual presenta un estil més madurat i més genuí. Crec que en aquesta exposició hi ha una cosa molt bona i és que es veu clarament un estil propi. Per a mí sempre ha estat molt important trobar-me a mí mateix. Interiorment el primer de tot, i de rebot en la meva feina. Els motius que pinto avui dia són el de menys, cada vegada m’interessa més com ho pinto, comenta Cazaña.
Nascut a Barcelona el 1980 i net de la paisatgista Carme Gandía, entre aquest any i el passat en Miquel ha exposat per bona part del nord d’Espanya: Galícia, Bilbao, Navarra, Osca… també des del 2017 s’ha començat a mostrar en el mercat internacional; de la mà de la galeria gallega ArtCuestion d’Ourense ha exposat en ciutats com Hong Kong, Seoul o Busan, a Corea del Sud.
I és que, des de que es va ubicar a Navarra el 2016, les exposicions han estat més prolífiques i en llocs més variats. Un primer canvi t’anima a fer més canvis, a provar més coses i a conèixer nous públics
Però com cada any té una cita a Barcelona. És la tercera vegada que exposa a la sala de l’HDP, el bar de copes gracienc amb més de trenta anys d’història que acull simultàniament exposicions de pintura i fotografia i campionats de billar. El 2012 hi va presentar Gangsters come from USA, una exposició que rendia homenatge al cine de gangsters d’EEUU, i el 2014 Traçant la realitat, amb la que celebrava 10 anys de carrera artística.
En Miquel Cazaña sempre ha intentat oferir un art molt proper a la gent corrent. Per això ha gaudit molt d’exposar en espais públics i a mà de tothom, amb certa afluència de gent que tenia una experiència fortuïta amb l’art. Aquest any ha exposat a l’Espacio Ibercaja d’Osca, a la Casa del Vínculo de Puente la Reina, a Navarra, i a la Sala Barandiarán de Lekeitio, a Biscaia. Tres espais diferents però tots tres amb un vincle molt proper amb la gent, ja fós perquè hi fan activitats habitualment (Espacio Ibercaja) perquè queda enmig del Camino de Santiago (Puente la Reina) o perquè fan turisme (Lekeitio). El cas és que en Miquel sol ser present en aquestes exposicions i, a l'igual que l’any passat quan va exposar durant tres setmanes a Elizondo (Navarra), el nombre de visitants a cada una de les seves exposicions no ha baixat de 3.000, en el cas de Lekeitio en només una setmana d’exposició.