“La presència del Prado. Episodis d’una història” a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer

El museu vilanoví ostenta el primer lloc en el rànquing del patrimoni cultural, d’una hipotètica classificació ordenada segons l’any de creació dels museus nacionals a Catalunya; el seu fundador Víctor Balaguer i Cirera (1824-1901) dotà a la institució amb les col·leccions bibliòfiles i artístiques pròpies d’un ministre d’Ultramar i va fer una crida adreçada als seus amics, com l’egiptòleg i viatger Eduard Toda (Reus 1852-1941), per enriquir els fons de la que es volia fos la primera institució museística i un projecte cultural amb voluntat de país dins del context de l’època de la Renaixença Catalana. Des de la seva inauguració, el 26 d’octubre de 1884, la pinacoteca va comptar amb mig centenar d’obres, pintures provinents dels fons del Museo del Prado, entre les quals en destacava L’Anunciació de Domenico Theotokopoulos, més conegut com El Greco. Dins el programa de celebracions prèvies al bicentenari del museu madrileny (1819-2019) ha estat inaugurada aquesta mostra de pintura espanyola dels segles XVI al XVIII on en destaca també un Greco, amb la temàtica del Sant Francesc d’Asis. La institució balagueriana ha estat regida tradicionalment per un patronat amb participació dels poders locals formalitzant-se definitivament com a Organisme Autònom Local de Patrimoni Víctor Balaguer (OALPVB). Les vicissituds dels edificis i de les seves col·leccions han marcat una fortuna desigual, amb alts i baixos, incorporant-s’hi donacions importantíssimes com la de Victòria González Somon (? – Barcelona, 1956), amistançada de Lluís Plandiura, o l’arribada de la col·lecció d’art informalista procedent de l’incipient Museu d’Art Contemporani de Barcelona, l’any 1963. L’actual exposició i l’anunci de l’edició d’un catàleg amb els episodis d’aquesta història construeixen el discurs del dipòsit d’aquesta col·lecció de pintura nòmada, coneguda també amb l’epítet d’“El Prado disperso”. Es recupera la memòria del robatori, l’any 1981, d’Erik el belga, René Alphonse van den Berghe (Nivelles, 1940) que motivà la retirada del dipòsit, recuperat el 1986 amb una nova selecció. L’Anunciació del Greco no va tornar, com tampoc va arribar en Tiago Rusiñol, que es va quedar a Sitges quan es dirigia a Vilanova i la Geltrú a contemplar el Greco ila magnificència del temple laic on es venera la cultura, la literatura i l’art. Víctor Balaguer segueix essent l’esperit que ronda aquesta centenària institució. Durant l’acte d’inauguració Mireia Rosich, directora del museu, va voler felicitar-se del treball en equip al costat de Francesc Quilez, cap de col·leccions del MNAC i Magda Gassó, del patrimoni cultural de la Generalitat de Catalunya a la que anomenar com a fada padrina. En el seu torn Jordi Medina, regidor de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, va recordar la importància d’aquest primer museu nacional de Catalunya i la figura emblemàtica del seu fundador. Les imatges dels quadres ens donen la possibilitat de fer múltiples interpretacions, són quadres antics, pintats per artistes dels països hispànics, alguns veritablement excepcionals. L’Andròmeda encadenada, atribuïda a Rubens, podria llegir-se en diverses claus: gènere, política, estètica… Conèixer el passat ens pot arribar a salvar dels naufragis imprevists i de les tempestats sobtades. Tot i les assegurances i els esforços de les grans companyies de socors mutus, seguirem exposats a les inclemències d’intempèrie. La nostra berenada als jardins del Prado pot acabar sota un xàfec de pluja inclement, caldrà cercar refugi en el templet dedicat als númens lars, a dins de la cova de la font del jardí o sota els porxos de la casa de Santa Teresa. Davant del mal temps, bona cara. Una exposició per assaborir lentament i repetidament.