Venustas: El FAD i l'Arquin-FAD

El mes de juny passat, en el marc de la Barcelona Design Week, es va fer l’entrega de l’edició número seixanta dels premis FAD d’Arquitectura. La celebració pròpiament de l’efemèride es farà a finals d’aquest any amb la presentació d’una pel·lícula documental que glosarà la història i la importància dels que són els premis degans del sector a Catalunya i a la península Ibèrica. L’aniversari coincideix amb la renovació de les juntes directives del FAD i l’Arquin-FAD i la sortida de dos presidentes que passaran a la història de la institució per haver sabut conduir-la a través dels anys més obscurs de la crisi: Nani Marquina i Sílvia Farriol.
Recordem que el FAD (Foment de les Arts i el Disseny) és una associació fundada l’any 1903 i que representa el primer centre de referència del disseny i l’arquitectura a Catalunya i Espanya. El FAD, però, és una associació paraigües que articula la seva activitat en cinc associacions que representen les diferents disciplines del disseny: Adi-FAD (disseny industrial), Adg-FAD (disseny gràfic i comunicació visual), Arquin-FAD (arquitectura i interiorisme), A-FAD (art i artesania) i Moda-FAD (imatge i moda).
Quelcom tan fàcil d’entendre com que el FAD proporciona uns serveis comuns i organitza i promociona les activitats coordinades de les cinc associacions ha estat realment difícil de dur a la realitat. La feina dels darrers anys, a banda del sanejament econòmic en una conjuntura molt delicada, ha estat establir una arquitectura institucional i un marc de relacions clars després d’anys de guerres internes que havien posat contra les cordes la continuïtat de la institució. El trasllat des del Convent dels Àngels fins a la nova seu del Museu del Disseny ho ha complicat tot encara més. De fet, aclarir els mecanismes de col·laboració entre els diferents inquilins de l’edifici de les Glòries continua sent, avui dia, una assignatura pendent.
Marquina i Farriol, conjuntament amb els representants de les associacions que formen el FAD, deixen el seu mandat amb uns nous estatuts i una situació econòmica transparent i sanejada. Amb l’entrada de Mònica Bonafonte, exdirectora de l’Escola Sert, com a directora general del FAD, s’haurà de dur a bon port aquest nou model institucional.
Els premis FAD, gestionats i concedits per l’Arquin-FAD, foren establerts l’any 1958 per l’arquitecte Oriol Bohigas amb l’objectiu d’impulsar els corrents d’avantguarda i reconèixer la qualitat dels nous camins i investigacions aleshores oberts respecte als llenguatges tradicionals. Els premis FAD neixen amb la idea de restaurar el concurs d’edificis i establiments que havia convocat l’Ajuntament de Barcelona entre el 1899 i el 1912, en un primer període que coincideix amb l’eclosió del Modernisme i la configuració final de la ciutat després de la demolició de les muralles i en un segon temps, entre el 1913 i el 1930, coincidint amb l’aparició del Noucentisme.
La nova junta de l’Arquin-FAD, presidida per Pau Solà Morales, té el repte de mantenir i ampliar el prestigi dels premis i, per damunt de tot, d’obrir-los a la gent jove que ara ha d’agafar el relleu de la gran generació d’arquitectes que els van impulsar i donar renom internacional. Una generació extraordinària que ara arriba a l’ocàs de les seves carreres i que l’Arquin-FAD es proposa homenatjar en aquest seixantè aniversari.

(*) Vicepresident de l’Arquin-FAD.

A la imatge, el premi FAD 2018: LIFE Reusing Posidònia-14 habitatges de protecció pública a Sant Ferran de ses Roques, Formentera (Carles Oliver, Antonio Martín Procopio, Joaquín Moyá, Alfonso Reina, Maria Antònia Garcías).