Mercat de l'art: Una tardor en espera de resultats

Des del parèntesi estiuenc, l’inici de la temporada artística se celebra amb entusiasme gràcies a les atractives subhastes, sobretot en l’àmbit internacional. Les principals places mundials, on es gestiona el mercat de l’art, llueixen les millors obres per a aquesta tardor. Les cases de subhastes treuen tota la seva artilleria pesant amb l’ànim d’impulsar una expectativa positiva en el mercat i sobretot per generar ingents beneficis. L’últim trimestre de l’any sempre genera unes expectatives que es llancen a superar l’insuperable.El 2018 s’està caracteritzant per una certa prudència pel que fa als preus d’adjudicació, la incertesa d’una nova recessió mundial, els conflictes bèl·lics, la situació a l’Orient Mitjà, la pugna comercial entre les superpotències dels EUA i la Xina, la inestabilitat a les borses, el Brexit, el creixement dels conflictes nacionalistes etc., fan que en aquesta partida d’escacs a escala mundial els moviments estiguin molt pensats, ja que un error pot portar l’escac i mat de l’adversari. No cal dir que aquests esdeveniments afecten el mercat de l’art, que els mira amb recel i prefereix contenir les seves ànsies d’expansió davant un suposat declivi. La veritat és que ningú sap què pot passar en un context així. En l’àmbit estatal, cal confirmar que el mercat està estancat i que les ofertes en subhastes són immillorables. Continuo proclamant que és un dels millors moments per fer una modesta col·lecció a un preu molt atractiu. Sigui en pintura, en escultura, en obra gràfica o bé en antiguitats, l’oferta d’obres dels nostres artistes –exceptuant el rànquing dels més cotitzats, que no supera la desena, i dels quals també es poden obtenir grans ofertes– ens ofereix l’oportunitat d’adquirir a preus d’entre un 50% i un 75% del seu valor pel que fa als anys de bonança; la qual cosa indica en quina situació estem. Un escenari que trigarà molt de temps a regularitzar-se i a tornar a recuperar els preus que hi havia abans de la crisi. Les cases de subhastes continuen oferint lots a preus baixíssims, les galeries intenten sortir a fires internacionals com a únic remei a la inseguretat de compra dels col·leccionistes i, com a guinda, les grans obres busquen les cases de subhastes internacionals per adjudicar-les, ja que el mercat interior no arrenca. A punt de complir-se un any de la famosa subhasta de l’obra Salvador Mundi, de Leonardo da Vinci, que va polvoritzar totes les expectatives fins al moment d’una obra d’art en subhasta pública, difícilment es torni a repetir la mateixa imatge aquesta tardor, encara que en un àmbit més modest sí que es poden batre alguns rècords particulars. Sotheby’s, Christie’s, Bonhams, Phillips de Pury & Company, Dorotheum, per no citar les grans cases de subhastes xineses –cada dia amb més força– aposten per continuar trencant barreres. Un mercat de subhastes d’antiguitats i art que creix a la Xina vertiginosament, on l’art contemporani va a alça. Veurem cap on es decanta la balança i quina és la xifra final de vendes. Un enigma per al qual haurem d’esperar fins al trimestre que ve. Els ànims mantenen un fort optimisme d’acord amb l’esdevingut fins ara. A la imatge, subhasta a Sotheby's.