La Galeria Cayón reflexiona sobre el pas del temps

La Galeria Cayón, carrer Blanca de Navarra 7 de Madrid, la mostra Tempus Fugit, una exposició que reflexiona al voltant de la paradoxa de representar un fet canviant -el pas del temps- en un suport irremeiablement estàtic -la fotografia o qualsevol obra d'art realitzada sobre un altre suport immòbil-. Tempus Fugit té el seu origen en un vers de Virgili (70-19 a.C) qui enuncia en el seu Georgicae, III, 284: Sigueu fugit interea, fugit irreparabile tempus ( "però fuig mentrestant, fuig irreparablement el temps"). Aquesta consideració al voltant de la dificultat de reproduir un fenomen canviant i la irremeiable fugacitat temporal és el punt de partida de la mostra. La necessitat de representar l'instant sorgeix al segle XIX amb l'Impressionisme, coincidint amb el moment en què els artistes van sortir dels seus estudis per treballar directament a l'exterior per tal de reflectir fidelment i de manera immediata la realitat i ambient que els envoltava. Aquesta trobada real i directe amb la natura els va permetre observar amb deteniment el pas del temps, el que els va portar a plantejar el problema de la seva representació. Com capturar en la superfície d'un llenç un fet en constant transformació? El 1894 Monet dóna una resposta a aquesta qüestió amb la seva sèrie dedicada a la catedral de Rouen. Les pintures que conformen el conjunt mostren la façana de l'edifici en diferents moments del dia i de l'any reproduint els canvis produïts per la llum i el pas del temps sobre la portada del monument. Tempus Fugit reuneix un conjunt d'obres d'artistes contemporanis el treball reflexiona al voltant d'aquesta preocupació: Bleda i Rosa (María Bleda, Castelló, Espanya, 1968 i José María Rosa, Albacete, Espanya, 1970) exploren amb la seva sèrie fotogràfica Camps de Batalla la representació de les batalles com un punt de partida estètic i conceptual, interpretant els rastres incrustats en el lloc i en la nostra memòria; Jan Dibbets (Weert, Holanda, 1941) investiga el pas del temps a través de la fotografia i la instal·lació, fent-nos conscients de les empremtes generades per aquest fenomen (a aquest efecte l'artista ha autoritzat la reinstal·lació d'All shadow which I noticed in ( ...), Amsterdam, 1969, una obra fonamental en la seva producció); Barry Flanagan (Prestatyn, Regne Unit, 1941 - Santa Eulària des Riu, Eivissa, Espanya, 2009) va treballar amb la llum com a element principal des de 1970 explorant els diferents enfocaments de la pràctica escultòrica conceptual; Spencer Finch busca representar amb la fotografia la bellesa i els enigmes continguts darrere de la llum i el color; Nancy Holt (Nova York, EUA, 1938 - 2014) va explorar, a través de les seves instal·lacions i fotografies, el concepte de naturalesa canviant i la seva representació, tractant d'apropar-la a una escala més humana; i, finalment Bernar Venet (Château-Arnoux- Sant Auban, França, 1941) de qui es reproduirà Recouvert de la Surface d 1 dessin (1963 - 2018), una obra que es modificarà diàriament i amb la qual Venet estableix una discussió en redor a la relació i representació de l'espai i el temps en l'obra d'art. Tempus Fugit pretén no ser una únicament una mera exposició al voltant de les diferents respostes a la problemàtica de la captació de la llum natural, sinó que procura una reflexió al voltant del pas del temps i les seves conseqüències (entre elles la modificació de la llum solar ) i la representació d'un instant efímer en el temps en un suport estàtic i reduït en l'espai. A la imatge, obra d'Spencer Finch.