Art i Música: Roger Dean, paisatges onírics

A voltes, d’una llambregada podem identificar nítidament una portada de disc. Potser no cal ni que el nom del disc o de l’autor hi apareguin. Pensem en portades com ara la de Dark Side Of The Moon, de Pink Floyd, o algunes de Led Zeppelin, en les quals només trobem una imatge, convertida en icònica, que sabem perfectament a què correspon, quin és el contingut que embolcalla. Al darrere hi ha gent com per exemple Aubrey Powell o Storm Thorgerson, tots dos membres del col·lectiu Hipgnosis, que tan nítidament han vinculat la seva obra al món del rock. Un altre dels portadistes i dissenyadors  destacats de l’univers roquer és Roger Dean, que va associar la seva creativitat amb la de molts grups de rock progressiu i simfònic a partir de la meitat de la dècada dels anys setanta del segle XX. Tot i que amb els anys Dean s’ha forjat un nom destacat en el món de l’arquitectura i el disseny d’interiors i de publicitat, és la seva faceta vinculada al món del rock la més identificable per al gran públic; de fet, es calcula que s’han venut més de seixanta milions de discos amb les seves il·lustracions, alhora que la seva obra ha merescut l’atenció de diversos museus que n’han organitzat exposicions. Seguint l’explosió de vitalitat del rock, a final dels anys seixanta la música evoluciona i absorbeix influències diverses, del jazz o la clàssica a partir de la psicodèlia que li fa d’embrió. Els tres minuts d’una cançó esdevenen un límit escàs per a les ambicions musicals dels seus protagonistes i el format single és descartat en benefici de l’elapé o el doble disc (i no seran estranys els formats de triple elapé). El rock és avantguardista i experimental i la recerca de nous sons és la línia de grups com ara Pink Floyd, Genesis o Emerson, Lake and Palmer. De música per a la joventut, de divertimento, el rock volia esdevenir art, en tota la seva dimensió. Els petits locals deixaven pas a grans estadis i complexos escenaris en alguns casos dissenyats per arquitectes i enginyers, amb un so exuberant (excessiu per a alguns) i una escenografia espectacular, alhora que els elements estètics hi tenien una gran rellevància. En aquest sentit, la iconografia de les portades dels discos adquiria una gran importància, que es treballava amb la mateixa intensitat que la música, com ja van fer els Beatles amb les seves col·laboracions amb Peter Blake o Richard Hamilton). Roger Dean, nascut el 1944, va estudiar al conegut Royal College Of Art de Londres. Les escoles d’art han estat un espai al Regne Unit on han conviscut en íntima relació futurs músics i artistes. L’escena musical anglesa bullia a finals dels seixanta i principis dels setanta i grups com ara Pink Floyd prenien el relleu dels grans noms: Rolling Stones o Beatles. Dean es va integrar a Yes gairebé com un membre més de la banda, que va tenir una època daurada del 1970 al 1978, per a la qual dissenyaria les conegudes lletres del nom del grup i prop d’una dotzena de portades dels seus discos més mítics, a més de dissenyar els escenaris de les gires. Els treballs de Dean han estat sempre identificables. Amb un to surrealista i fantasiós de caire futurista, farcit d’éssers i objectes exòtics, en què la cal·ligrafia era un element destacat. La seva obra va contribuir a perfilar la personalitat i la identitat de Yes, i a convertir-lo en un referent de la il·lustració artística. A la imatge, Yes Story de Roger Dean.