“Beckmann. Figures de l’exili” es pot visitar fins al 27 de gener del 2019 al Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid.
Comissariada per Tomàs Llorens, l’exposició Beckmann. Figures de l’exili aplega més de mig centenar d’obres, entre pintures, litografies i escultures, seguint un recorregut temàtic amb el qual presenta la seva obra en dues seccions. Les dues parts cobreixen l’etapa viscuda a Alemanya abans de l’esclat de la I Guerra Mundial, quan comença a ser reconegut, fins a l’ascens del feixisme en la dècada dels 30, quan és expulsat de l’escola d’art de Frankfurt. La segona part, més extensa, es dedica als anys en què va viure a Amsterdam i els EUA, després de veure’s obligat a abandonar Alemanya. Aquesta segona secció està estructurada al voltant de quatre metàfores relacionades amb l’exili, entès no només literalment, sinó com a condició existencial de l’ home modern. Max Beckmann (Leipzig, 1884-Nova York, 1950) va estar associat als corrents de l’expressionisme i la nova objectivitat, però Beckmann va desenvolupar una pintura personal. En un moment en què molts dels seus contemporanis alemanys experimentaven amb l’abstracció, Be-ckmann va treballar les possibilitats de la figuració i la narrativa, i va elaborar pintures amb fragments de mites, històries bíbliques i al·legories opaques, sovint intercalades amb escenes i figures de la seva vida.
A la imatge, Doble retrat. Carnaval, 1925. Max Beckmann.