Baixem, a poc a poc, els pocs metres que separen el refugi del riu. Pel camí escoltem a la llunyania el crit inconfusible de les marmotes i sentim l’olor de la tempesta que encara no s’ha atrevit a esclatar (puja amenaçadora del terra com si ja ho hagués empapat tot). Quan arribem, el xiuxiueig de les diferents converses del grup amainen progressivament fins que es fa el silenci davant la bellesa colpidora del paisatge. Les flors ballen amb el vent i una àliga creua l’horitzó. Encara no hem pogut acabar de meravellar-nos que, sense previ avís, una pila de pedres amuntegades comença a moure’s. El seu balanceig insinua una respiració, el batec d’un cor. L’artista, que havia estat enterrada sota la pila sense que ens n’adonéssim, treu tímidament un dit i després la mà. És un naixement. La performance ha començat.
Des de fa quatre anys. Terra, d’Emma Regada, és només una de les propostes que van formar el programa eclèctic del Comartpedrosa, un festival d’art contemporani que es realitza, des de fa quatre anys consecutius, a l’agost, durant dos dies, enmig de la natura. Més concretament, a la muntanya més alta d’Andorra, el Comapedrosa. Els seus responsables són Mountain Alchemist, un col·lectiu d’artistes tan joves que tot just comencen a ser-ho i que han irromput en el panorama cultural del país plens de força. La seva iniciativa és una radiografia detallada del que es belluga dins del cercles artístics emergents i ens ha descobert una dada reveladora: comparteixen inquietuds amb els artistes de generacions anteriors. No és d’estranyar, en un país dominat per la immensitat de la natura, on regna un anhel intens d’immortalitzar-la.
Carme Mas, Francesc Galobardes, Carme Massana, Jaume Riba, Jordi Cassamajor… no són pocs els creadors andorrans que, al llarg de la història, han recorregut a peu les muntanyes, moguts per la seva bellesa i majestuositat i que han trobat en el paisatge la seva musa. Ara els artistes emergents els segueixen el pas, com Emma Regada amb Terra. I aquesta no és l’única obra del cartell del Comartpedrosa que ho demostra: peces de pintura, d’audiovisual, de música, de poesia i fins i tot una instal·lació multimèdia beuen de la natura andorrana com a font d’inspiració i en parlen, amb la mateixa admiració i respecte que les dels seus predecessors, afegint-hi, en algun dels casos, discursos de denúncia i conscienciació tan actuals com ara la traça humana en el medi ambient.
Transformar la naturalesa en galeria. Però el més destacable de la iniciativa és que els Mountain Alchemist no volen conformar-se amb el fet que la naturalesa sigui només el tema principal de la seva obra. La transformen també en la galeria on exposar-la. Han creat aquest experiment únic, en què el paisatge i l’art no només es fonen, sinó que es potencien l’un a l’altre, donant com a resultat una experiència estètica doble. Un esdeveniment que no només exigeix el treball intel·lectual del seu públic, sinó també el físic (s’han de pujar 680 metres de desnivell per arribar al refugi), que fa que els espectadors el visquin com una recompensa merescuda. I, per l’altra banda, una oportunitat d’immersió activa total (dormint al refugi) que fa que el festival esdevingui un esdeveniment màgic, gairebé místic. En definitiva, una mena d’acte poètic que els artistes d’Andorra ofereixen a la natura per retornar-li tot allò que li havien pres en inspirar-se: l’art.
A la imatge, Terra, performance d’Emma Regada. Foto: Lluís Casahuga.