Combats del Temps: Reconstruir l'Escola del Mar a la Barceloneta

No he estat mai gaire partidari de les reconstruccions d’arquitectures del passat. Haig de reconèixer, però, que la del Pavelló Mies van der Rohe desmuntat després de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, el 1930, i reconstruït el 1986, on era, a Montjuïc, ha estat un èxit de públic i de crítica. Menys útil ha pogut semblar la construcció d’una rèplica del Pavelló de la República, de Josep Lluís Sert, de l’Exposició Internacional de París del 1937, al districte d’Horta-Guinardó de Barcelona, el 1992, desvinculat de la finalitat inicial. Ara circula una petició per a reconstruir l’Escola del Mar a la Barceloneta de Barcelona (vegeu els articles de Marc Cuixart a Serra d’Or (juliol-agost 2018) i de Xavier Terós a l’Ara (16-9-18). L’Escola del Mar de Barcelona va ser obra de l’arquitecte Josep Goday i Casals (1881-1936), el col·laborador de Josep Puig i Cadafalch en l’estudi de l’arquitectura romànica de Catalunya i un dels principals impulsors de l’obra pedagògica de la Mancomunitat, projectant diversos grups escolars. Inspirada en l’Escola del Bosc, l’Escola del Mar, fundada i dirigida per Pere Vergés (1896-1970), inaugurada el 26 de gener de 1922, va ser una institució pedagògica molt lloada arreu i símbol i motor de l’educació publica a la ciutat. Estava situada a la platja dels pescadors de la Barceloneta i s’hi implantaren els mètodes pedagògics més innovadors. Aquells projectes van quedar aturats al cap de poc amb el cop d’estat del general Primo de Rivera i no es van reprendre fins a la República. El 7 de gener del 1938, l’aviació feixista va llançar una bomba que va destruir l’Escola del Mar, esfondrant-la i cremant-la. L’Escola del Mar ha esdevingut un símbol d’una nova pedagogia que els diversos règims autoritaris de l’Estat han volgut sempre truncar. Però, a més, és un capítol arquitectònic innovador, per la seva localització a la platja, per les classes que s’hi impartien, combinant esport i pedagogia o, com veieu a la fotografia, practicant directament geometria a la sorra. El trinomi pedagogia-higienisme-arquitectura funcionava perfectament. Ara s’acosta el 100è aniversari de la seva inauguració i es voldria fer un homenatge a la comunitat educativa a través d’una arquitectura al servei de la pedagogia. El barri de la Barceloneta es trobaria un edifici emblemàtic que va ser molt admirat i que podria recollir la memòria d’aquella pedagogia i esdevenir un centre d’innovació educativa. L’Escola del Mar era una arquitectura de fusta concebuda per l’arquitecte Goday per a ser desmuntable i traslladable. A l’inici havia estat pensada com a colònia a la platja per a infants pobres amb problemes de salut. Construïda en tres mesos, era tota de fusta, pintada de blanc i blau, amb dos pisos, posada damunt la sorra, com un vaixell navegant sobre pilars de pedra ancorats a la platja. La forma d’U oberta volia recollir la traça dels carrers de la Barceloneta; un edifici que es fonia amb l’horitzó natural del Mediterrani. A la imatge, classe de geometria a l’Escola del Mar cap al 1922. Fons IMEB (Inst. Municipal d’Educació).