El Centre d’Art Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat presenta fins al 2 de juny del 2019, l’exposició d’Eugenio Ampudia. I tu què has fet per l’art?, on l’artista val·lisoletà presenta una peça produïda expressament per a aquesta mostra, a més de 21 obres fetes des del 1991 fins a l’actualitat, sota el comissariat d’Andrés Mengs. Caracteritzades pel seu llenguatge interdisciplinari, aquestes obres empren els codis que estem acostumats a veure en publicitat i mitjans de comunicació per apel·lar, sovint amb ironia i sentit de l’humor, a la consciència de l’espectador en relació amb el seu context. En els darrers 25 anys de carrera, Eugenio Ampudia ha perseverat i aprofundit en una mateixa línia de treball, que l’ha portat a una contínua recerca de la transgressió de les fronteres imposades pel llenguatge artístic. Per aquest motiu, la mixtura de disciplines ha sigut –i és– el lloc on se sent més còmode, és des d’aquest entrecreuament de vídeo, imatge, escultura, pintura, etc. des d’on l’artista pot fer el que més li agrada: comunicar. Segons el mateix Ampudia: “El museu és l’espai de l’artista on aquest es pot explicar”, però de què pot parlar un artista? En el cas que ens ocupa, l’artista parla d’allò que coneix, el món cultural del nostre país, i no pas amb pèls a la llengua. La mirada crítica –fins i tot sorneguera– d’Ampudia esdevé un afilat escalpel amb el qual disseccionar el present cultural: institucions, turisme, precarització, etc.
Obres com ara El perro de Tonetty (2006), una escultura d’alumini d’un gos que orina sobre la paret del recinte on està instal·lada, evidencien la disconformitat de l’artista amb, com a mínim, part del funcionament institucional del món de l’art. Ampudia repudia el museu com a contenidor, que viu aïllat de la gent que hi ha al seu voltant i que pensa en clau externa: es pensa com a enclavament turístic més que com a element d’interrelació local. L’artista val·lisoletà defensa una institució museística que en lloc de funcionar com a contenidor ho faci com a aspersor, que mulli tot el que hi ha al seu voltant i l’impliqui. Igual que el gos petaner marca el territori pixant les parets, Ampudia defensa el museu com a territori propi on expressar-se.
El títol de la mostra, I tu què has fet per l’art? (manllevat d’una peça homònima del mateix Ampudia del 1991), de fet, deixa ben clars els dos eixos principals amb què podem organitzar el pensament de l’artista que ens ocupa: d’una banda, l’art en si, i, de l’altra, l’alteritat, aquell a qui va dirigit el missatge artístic. En clau autoreferencial, Eugenio Ampudia reflexiona sobre les condicions de la producció artística amb peces com ara Workstation (2012) o El sueño de todo artista (2000) i alhora aporta a l’espectador una bona dosi de realitat del món de l’art que probablement desconeix. I tu què has fet per l’art? proposa una retrospectiva sobre l’obra i el pensament d’Eugenio Ampudia que s’adapta al contingut: vol, com l’obra de l’artista, dialogar tant amb l’espai on és –el Centre d’Art Tecla Sala– com (i principalment) amb el públic que s’hi enfrontarà. Altrament, cal, tot i que algunes obres ho aparenten, no caure en el parany de creure que les peces són pensades en clau atemporal, ja que Ampudia vol dirigir-se als seus contemporanis, nosaltres.
A la imatge, En joc d'Eugenio Ampudia.