L’any 2019, Jaume Plensa exposarà a Montserrat. Durant la primera quinzena de maig instal·larà una escultura a l’atri de la Basílica de Santa Maria i, paral·lelament, inaugurarà una exposició a l’Espai d’art Pere Pruna del MDM, que estarà formada per una selecció de dibuixos i obra gràfica.
Jaume Plensa (Barcelona, 1955) és un artista de materials, sensacions i idees. Les seves referències abracen la literatura, la poesia, la música i el pensament. Ell es considera, abans que res, escultor, tot i que el seu procés creatiu ha transitat per múltiples disciplines. Les seves obres s’adrecen a la condició mateixa de l’ésser: la seva essència física i espiritual, la consciència de si mateix i del seu passat, els seus codis morals i dogmes, i la seva relació amb la natura. El treball de Plensa ha obtingut una gran repercussió internacional: exposa regularment a galeries i museus d’Europa, Estats Units i Àsia. I una part molt significativa de la seva obra és la que desenvolupa per a espais públics, amb obres instal·lades permanentment arreu del món: Espanya, França, Japó, Anglaterra, Corea, Alemanya, Canadà, Estats Units o Xina.
I a la segona part de l’any 2019, a la Sala Daura del MDM es podrà veure l’obra de Jordi Alcaraz (Calella, 1963), que és la confluència perfecta de forma, poètica i concepte. Servint-se de materials ben diversos, com ara metacrilat, tinta o ferro, trenca, des del propi gènere, els límits de la pintura, l’escultura i el gravat. Des de la matèria evoca la idea encara no formulada, l’aura de l’objecte, transforma i deforma la realitat, la recrea i la pensa amb el tacte i les mans. Hereva de la tradició artística catalana dels darrers cinquanta anys, l’obra d’Alcaraz està emparentada amb la ironia i la poètica de Brossa, la matèria de Tàpies i el caràcter eteri de Llena. L’exposició que es podrà veure a Montserrat del 7 de juny al novembre de 2019, i que comissionarà Bernat Puigdollers, farà trontollar el concepte de pintura comunament acceptat i ens endinsarà en una reflexió en torn el propi fet creador, el jo i la realitat.
Gerard Mas i Jordi Isern, a final d’any
Cap a final d’any seran els artistes Gerard Mas i Jordi Isern els que ocuparan l’Espai d’art Pere Pruna i la Sala Pere Daura, respectivament. Del novembre al març: Gerard Mas. L’ofrena. Ironia i aquiescència, arcaisme i subversió són alguns dels principis artístics que singularitzen l’obra escultòrica de Gerard Mas (Sant Feliu de Guíxols, 1976). L’exposició, comissariada per Albert Mercadé, voldrà posar èmfasi en els diferents registres emprats per l’escultor gironí en la seva inquietud per allò sagrat, com el hieratisme, els bestiaris, la tècnica de la cera, la ingenuïtat infantil o la dimensió existencial i popular dels exvots.
Jordi Isern (Barcelona, 1962), que exposarà del desembre a l’abril de 2020, ha fonamentat el seu treball artístic dels darrers anys en la reflexió sobre la mirada de la pintura. Com la veu ell i el públic, i com ens mira. L’artista es preocupa per generar a l’espectador un clima perceptiu i transcendent i les seves exposicions-escenaris pretenen generar espais on es pugui respirar profundament l’obra. Aquest és també el propòsit de la mostra que prepara per al Museu de Montserrat, i que comissionarà José Corredor-Matheos. Isern cerca una experiència meditativa, un espai reflexiu sobre el sentit de l’existència humana, fent memòria del propi cos, de les pors i dels anhels. “Pinto per a reconstruir no sé exactament quina cosa, però em sento com un rastrejador, com un arqueòleg que burxa, que cerca empremtes, pistes, indicis de dimensions no evidents en les coses més senzilles, quotidianes, en l’inevitable trànsit dels cossos i les coses”, explica l’artista.
Les exposicions actuals
Cal recordar que actualment hi ha dues expos temporals al Museu de Montserrat (MDM). Fins el 28 d’abril, a l’Espai d’art Pere Pruna, la mostra de l’escultor Salvador Juanpere (Vilaplana, Tarragona, 1953) Imatge i semblança, comissariada per Teresa Blanch. Aquesta mostra posa l’accent en l’acte iniciàtic, de confluències indefinibles, que té a veure amb la disposició a crear i les seves problemàtiques inherents. Es tracta d’una exposició formada per una dotzena d’obres, entre escultures de pedra –dues d’elles creades especialment per a aquesta exposició- i dibuixos.
I a la Sala Daura, fins el 5 de maig de 2019, una mostra de producció pròpia, comissariada per l’historiador de l’art Bernat Puigdollers, que aprofundeix en el món íntim i personal de Maria Girona i Albert Ràfols Casamada i que s’endinsa en les arrels que uneixen les seves dues trajectòries, divergents i personals, però alhora properes i convergents. L’equilibri possible és el resultat d’un llarg procés de recerca que aporta nombrosos aspectes fins ara inèdits de la seva trajectòria.
A la imatge, Jaume Plensa.