"Urnes per la llibertat" a la Casa de Cultura

Percebre i gaudir, dos conceptes de la imatge que han estat, des de sempre, estretament lligats amb les arts plàstiques. Així, la cultura, l’art i els creadors artístics sempre són subjectes d’una veu clau en els grans moments de la història moderna de Catalunya. Aquesta veu, a partir de les seves obres, fa que els grans esdeveniments perdurin al llarg del temps en la nostra memòria. Art i llibertat d’expressió sempre han anat plegats i en temps convulsos, com en els conflictes bèl·lics o en processos electorals, els artistes sempre, com a col·lectius o de manera individual, han fet sentir el seu pensament a partir de la creació artística. Ho van fer Picasso amb el Guernika, Joan Miró amb Pagès català o Juli González amb la peça tridimensional La Montserrat durant la Guerra Civil al Pavelló de la República Espanyola de París. L’urna de l’1 d’octubre. Amb 55 urnes per la llibertat, comissariada per Esteve Sabench i Fina Duran, s’ha creat un fil expositiu a partir d’una novel·la feta amb imatges, amb diferents creacions que tenen com a denominador comú l’urna de l’1 d’octubre, i s’ha obtingut un resultat sociològic de primera magnitud, buscant en la imatge i en l’obra un valor no pel que representen sinó pel que evoquen, no pel que és obvi sinó pel que s’intueix d’aquella jornada històrica per a Catalunya. George Orwell considerava que “la llibertat és el dret a dir als altres allò que no volen escoltar” i és un pont directe traçat a les urnes dels diferents artistes de l’exposició, on agafen la paraula visual per poder expressar les seves inquietuds i crear una iconografia en què la democràcia, el fet de poder votar i decidir, ha de ser un dels pilars fonamentals de la nostra societat. L’exposició sorgeix de l’art que constitueix un espai de creació sense límits, també sense fronteres, en què la paraula que li atorga sentit és llibertat. Els artistes, com un ciutadà més però amb llenguatges personals i intransferibles, han reflectit la seva visió de l’1 d’octubre a partir d’aquesta icona en què s’ha convertit l’urna. Aquestes emocions artístiques han donat com a projecte aquesta exposició d’exaltació de la llibertat, organitzada pel Comitè de Solidaritat de la Catalunya del Nord, amb una primera parada de gran referència històrica, Brussel·les, més concretament l’Église Saint Jean Baptiste au Béguinase. Posteriorment, aquesta flama ha continuitat més viva que mai amb parades internacionals per Europa (per exemple a la Casa de la Catalanitat de Perpinyà, el 31 d’agost), a Arts Santa Mònica (de l'1 d'octubre al 25 de novembre) i a diverses ciutats catalanes. Ara, arriba a la Casa de Cultura de Girona s'ha inaugurat el dia 11 de gener. Un discurs artístic compromès. Amb aquest recorregut expositiu s’ha creat un discurs artístic compromès, seriós, important i decisiu per ajudar a entendre el context que va viure i viu Catalunya, i que ha  convertit aquella data en l’acció política més important que s’ha viscut d’ençà de la Guerra Civil. Per tant, amb aquestes obres i textos d’intel·lectuals clau de la cultura, com ara Joan Becat, Xavier Antich, Jordi Bartoli, Vicent Partal, Joan M. Minguet i Vicenç Altaió, amb introducció del 130è president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, s’ha situat en l’escena de la contemporaneïtat al lloc que calgui i quan calgui, i en les condicions que calgui, és a dir, les justes. De productors d’objectes d’art, els artistes en aquesta ocasió s’instal·len en la posició de manipuladors socials de signes artístics i, d’aquesta manera, l’espectador deixa el paper de passiu contemplador estètic o consumidor de l’espectacle artístic per convertir-se en lector actiu de missatge, de reflexió, de reivindicació de la llibertat, de denúncia dels fets i de diàleg. Es veu aquesta urna intervinguda com una obra de repressió, d’esperança, d’il·lusió, de perseverança, d’injustícia i de vivència. Un abans i un després en les relacions de l’art català amb el procés i el moviment republicà. Una unió de diferents veus, de l’energia creativa de cadascú, com l’expressió d’un poble que no vol que s’oblidi la lluita. Com comenta Antoni Llena: “A l’art, la força no li ve d’ésser comunicació, sinó d’irradiar. L’artista comunica deixant que la seva obra es manifesti, oberta en totes les direccions.” Al costat de l’artista barceloní, trobem la participació de creadors catalans i francesos de diverses disciplines, com ara Franc Aleu, Nora Ancarola, Miquel Arnaudiès, Biel Barnils Carrera, Jacquie Barral, Núria Batlle, Pere Bellès, Fabien Boitard, Danièle Busquet, Tom Carr, Francesca Caruana, Pascal Comelade, Roger Cosme Esteve, Joël Desbouiges, Quim Domene, Philippe Domergue, Pep Duran Esteva, Ignasi Esteve i Bosch, Joan Fontcuberta, Marc Fourquet, Gabriel, Jesús Galdón, Jordi Isern, Salvador Juanpere, Emmanuelle Jude, Patrick Jude, BKB (Brigitte Kühlewind-Brennenstuhl), Delhine Labedan, Lola Lasurt, Anna Llimós, Francesca Llopis, Assumpció Mateu, Maro (Odile Marot), Enric Mauri, Carme Miquel, Pere Noguera, Gilles Olry, Frederic Perers, Enric Pladevall, Xevi Prat, Jaume Ribas, Antònia Ripoll, André Robèr, Dolors Rusiñol Masramon, Esteve Sabench, Gerard Sala, Carme Sanglas, Claret Serrahima, Servand Solanilla, David Torrents & Jacqueline Molnár, Francesc Torres, Montse Vendrell, Christian Vila i Marga Ximenez. Obres per ser vistes i llegides. Aquestes cinquanta-cinc urnes artístiques són obres per ser vistes i llegides més d’una vegada, ja que cadascuna explica el sentiment de cada un dels artistes presents, on els detalls, les petites coses, la paraula, el color i el material es converteixen en principi i final, en alfa i omega d’aquests creadors. Com comentava Francesc Torres: “L’artista solament és revolucionari socialment quan hi ha una revolució en marxa. Quan no n’hi ha, la poca revolució que pot quedar és la resposta d’aquell artista, una resposta individual.” Urnes migradores, clandestines, de felicitat, resistència, de victòria, solidàries i possiblement sagrades, en forma de pintura, acoblament, instal·lació, collage, fotografia, escultura i audiovisual, recollit tot al catàleg de l’exposició El llibre groc. Així doncs, 55 urnes per la llibertat traça l’actual context que ens ha portat a tenir imaginadors, aquests artistes presents que són capaços de sacsejar les idees, de remoure el coneixement, de jugar amb la necessitat. La veu i el vot són sinònims de democràcia i llibertat. Tothom que ha participat en aquest projecte ho ha fet de manera voluntària. Les obres es posaran a la venda i l’import es destinarà a la caixa de solidaritat. A la imatge, a dalt, detall de BKB. Friede Auf Erden. Pau a la terra. A sota, inauguració de l'exposició a la Casa de Cultura de Girona: l'artista Domenech Fita; l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas;  Tavi Casellas, coordinador de Girona per la Independència-ANC Girona; Esteve Sabench, comissari de l'exposició i Albert Piñeira, vicepresident de la Diputació de Girona i diputat de Cultura.