Llorenç Ugas, Jorge Conde i Ro Caminal en el Cicle d'hivern de la Sala Fortuny

Llorenç Ugas, Jorge Conde i Ro Caminal protagonitzen el Cicle d’hivern d’art contemporani de la Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus. Del 18 de gener  al 8 de febrer: «1.760 metres», de Llorenç Ugas. Inauguració: divendres 18 de gener a les 20.00 h 1.760 metres és la distància que hi ha entre la part sud de la platja d’Algarrobico (cap de Gata, Almeria) i la part més al nord. El paisatge és àrid i salvatge, gairebé ancestral, forjat al llarg de centenars d’anys per l’erosió dels temporals de vent i de mar, i les hores de sol i el fred de l’hivern. Però en aquest lloc també hi ha el famós Hotel Algarrobico, a mig construir des de l’any 2003 i actualment considerat il·legal per una resolució judicial i pendent d’enderrocament després d’un embull de plets i resolucions que s’han allargat deu anys. L’impacte que aquesta construcció civil exerceix sobre el seu entorn resulta evident. Per construir l’hotel s’ha canviat la forma del mateix paisatge i s’ha alterat el cicle de la naturalesa. La crisi immobiliària ha obligat a abandonar molts projectes convertits en ruïna abans d’acabar-se i que, al seu torn, convertien en ruïna tot allò que els envoltava. La pressió urbanística, turística i moltes vegades política sobre el territori ha aconseguit transformar el paisatge per sempre. Llorenç Ugas Dubreuil (Sabadell, 1976) es va formar com a fotògraf a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i a l’Escola Illa de Sabadell. El cos central dels seus projectes s’ha articulat entorn a l’estudi de la ciutat i el paisatge. S’interessa per conceptes com la memòria, la fragilitat, la impossibilitat, la percepció, l’experiència, el fracàs, la tensió i l’experimentació, sobre els quals construeix els seus projectes. Des de fa diversos anys rastreja espais en els quals el paisatge ha sofert greus transformacions per motius urbanístics, polítics, turístics o tots ells alhora. El seu treball, principalment fotogràfic, el complementa amb instal·lacions i peces que s’allunyen del documental estricte per abordar directament l’experiència del paisatge urbà o natural en els llocs en els quals treballa. Del 15 de febrer al 8 de març: «A World Size House», de Jorge Conde. Projecte de recerca artística contextualitzada a Roma, en què l’autor aborda l’impacte social i la repercussió que té sobre el territori la recuperació d’edificis abandonats i entorns degradats, que han estat dotats d’una segona vida en la forma d’institucions culturals. La transformació d’espais obsolets o en desús és una estratègia que no només serveix per dinamitzar l’escena cultural sinó també per generar prestigi, convocar la societat civil i reactivar zones deprimides del paisatge urbà. Internacionalment, aquesta estratègia també produeix fenòmens discutibles com l’aplicació de polítiques regeneratives i culturals dubtoses, l’especulació immobiliària, la mutació de la identitat urbana, la dispersió social, la gentrificació i la guetització. Jorge Conde (Barcelona, 1968) és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. S’ha format en música i arts visuals a la University of California i al Chelsea College of Arts and Design de Londres. El seu treball aborda els excessos de la societat d’hiperconsum contemporània i les relacions de poder que la sustenten, la seva voracitat intrínseca i la seva capacitat per generar narratives falses (ficcions), utopies, polítiques d’ètica dubtosa, espais geopolítics excloents, identitats segmentades i rols socials complexos. Amb tècniques i llenguatges diversos (fotografia, vídeo, instal·lació, art sonor, textos i processos d’arxiu), els seus projectes funcionen com a universos ordenats i comunicants, sempre animats per la reflexió eticoestètica i un afany assagístic criticoconstructiu. Del 15 de març al 5 d’abril: «Oblit // Nasayan //», de Ro Caminal. Projecte (videoinstal·lació) que conjuga dues visions sobre la nostàlgia a l’Alexandria postrevolucionària actual. La nostàlgia és vista com un vel que la història estén sobre aquelles realitats plurals que no encaixen en el seu relat i, al mateix temps, com un sentiment que, tot mirant al passat, allibera en temps present la responsabilitat subjectiva personal i col·lectiva. Un vel que el projecte intenta esquinçar. Ro Caminal (Barcelona, 1966), amb formació en Belles Arts i Antropologia, és una artista que desenvolupa processos artístics en diferents formats, com ara la fotografia, el videoart i les instal·lacions multimèdia. Es basa en identitats col·lectives i de l’espai públic, entès com un lloc de l’experiència i de l’avenir. La seva producció es mou entre l’art i les ciències socials. A la imatge, 1.760 metres de Llorenç Ugas.