Del 16 de gener al 28 de febrer la Sala Dalmau de Barcelona presenta Avantguardes amb obres de Manuel Angeles Ortiz, Francisco Bores, Antoni Clavé, J.Fín, Pedro Flores, Eugenio Granell, Benjamín Palencia, Jacint Salvadó, Pietro Spada, Joaquín Torres-García, Josep de Togores, Javier Vilató, Hernando Viñes.
La Sala Dalmau començal'any presentant una exposició col·lectiva dedicada a les avantguardes històriques. La galeria s'ha caracteritzat des dels seus inicis per exposar a artistes vinculats a l'Escola de París d'entreguerres i a la dels adscrits a les avantguardes històriques en general. S'ha dedicat tant a aquells ja consolidats com a d'altres que, per un motiu o un altre, van quedar relegats a un segon terme però amb una obra que mereix ser reivindicada i rescatada de l'oblit.
En aquesta ocasió es presenten alguns dels artistes habituals de la galeria, com J.Fín, que aquest any ha passat a formar part de la col·lecció del MNAC amb una obra informalista datada el1949. L'obra de Javier Vilató o Jacint Salvadó, com no podia ser d'altra manera, també serà present en aquesta mostra.
Així mateix, una obra a destacar de l'exposició és un delicat dibuix de Joaquín Torres-García datat el 1949 i que és un estudi preliminar i complet de la que serà la seva darrera pintura. En ell, Torres plasma una escena mediterrània en què s'aprecia la petja de la seva etapa constructiva.
Entre els artistes que la galeria no exposa tan sovint, destaca una obra de Pedro Flores. De l'artista murcià que es va exiliar a París, es presenta en aquesta exposició una suggerint i vibrant maternitat en què queda clarament palesa la influència del cubisme. Una altra peça important que s'ha inclòs és la de Benjamín Palencia. Conegut sobretot per la seva pertinença a l'escola de Vallecas i pels seus poètics paisatges castellans, nosaltres ens hem centrat en el seu primer període proper al surrealisme, que desenvolupa amb formes zoomòrfiques i vegetals que l'emparenten amb el seu company de generació Alberto Sánchez. En aquesta exposició s'inclou una delicada aquarel·la del 1930.
A més de Benjamín Palencia, entre els artistes que s'aproparen breument a les avantguardes hi és Josep de Togores, qui va residir a París del 1921 al 1930 i va formar part del grup d'artistes que van exposar en la mítica galeria de Daniel Henry Kanhweiler. En diverses ocasions hem mostrat les seves obres surrealistes, període interessant tot i que molt breu i que correspon als anys 1927 a 1929. Però aquesta vegada, presentem una peça característica d'aquell període parisenc en què el volum i la rotunditat dels cossos són fonamentals, són els anys del 1920 al 1927. L'obra es titula "Jeunes filles de Bandol", un grup de dones joves semblen observar-nos en ensomni, des d'una terrassa imaginada.