“Tàpies avui”, la vigència de l’artista a l'exposició de la Galeria Mayoral

La galeria Mayoral de Barcelona rellegeix l'obra d'Antoni Tàpies a l'exposició “Tàpies avui”, que s'inaugura el dia 17 de gener, a la seu de la galeria (Consell de Cent, 286). La mostra, comissariada per Arnau Puig, inclou onze pintures de mitjà i gran format que pretén oferir una nova lectura de l’obra del pintor i posal'accent en la vigència i rellevància de l'obra de Tàpies en ple segle XXI. Es tracta d’ una tria d’obres  curosament  seleccionada per  la seva contundència plàstica i forçaexpressiva, que abracen un llarg període de la seva trajectòria, de l'any 1959 al 2002. La galeria Mayoral dedica aquesta exposició monogràfica a Tàpies atès que l’obra forma part del seu ADN. La sala barcelonina s’ha dedicat de manera molt especial a exposa l’obradels artistes que varen ser membres del grup Dau al Set, del qual Tàpies va formar part. La mostra dona el tret de sortida a una programació especial durant el 2019 per celebrarel 30è aniversari de la galeria. Antoni Tàpies (1923-2012) és un dels artistes crucials en l'evolució de la modernitat artística a Catalunya i Espanya, i un dels representants més importants de l'informalisme anivell internacional. L’exposició “Tàpies avui” vol ser una mirada actualitzada de l’obra del pintor feta des del present de la mà del seu comissari, el filòsof i crític d’art Arnau Puig,que va compartir amb l’artista una gran amistat des que van fundar el grup Dau al Set, i que l’ha estudiat durant tota la seva trajectòria. Per al comissari Puig aquesta exposició “reivindica la vigència de Tàpies en el context actual”. La galeria vol oferir noves lectures sobre l’obra de Tàpies; una obra compromesa i revolucionària que ens continua generantpreguntes i interpel·lant en ple segle XXI. Per Jordi Mayoral, el  motiu principal de fer aquesta mostra es “ contribuir a la relectura de l’artista perquè la seva obra continuï viva”. Sobre l’exposició L'exposició “Tàpies avui” s'inicia l'any 1959, quan Tàpies ja ha consolidat el seu llenguatge pictòric propi, ha participat a la Biennal de Venècia on ha guanyat el premi Unesco iha estat guardonat amb el primer premi del Carnegie Institute de Pittsburgh. Alterant la concepció tradicional de la superfície pictòrica i convertint-la en una espècie de mur,Tàpies hi introdueix incisions, gargots, marques, cal·ligrafies, empremtes i objectes enganxats. Una manera de fer que va esdevenir una constant al llarg de tota la sevatrajectòria. Com explica el comissari de l’exposició, Arnau Puig, en el seu primer viatge a París el 1950, Tàpies, que ja havia evolucionat des del realisme màgic de Dau al Set cap a una obrabasada en “el collage, la pintura, fos pintada o emplastrada, qualsevol suport, fils, incisions i grafits”, fa un pas endavant i aposta per l’abstracció informal. “Tàpies passadecididament a l’informalisme el 1954 i des d’aquell moment, i successivament, les pintures esdevenen espais matèrics que objectivament no reflecteixen res més que el jo delseu autor”, afegeix Puig. De fet, l’obra de Tàpies, com es pot veure en les pintures de l’exposició, sempre incorporen elements lligats amb la realitat, sigui objectiva o subjectiva. En el cas de la tècnica delcollage, per exemple, l’artista busca “enganxar” objectes estimats, apreciats o que continguin o recordin experiències personals. Aquesta “emoció” també està present en elsnúmeros, lletres i inscripcions a la superfície pictòrica: Tàpies rebutja tot allò que pugui ser “impersonal i neutre”. A través de l’excepcional tria d’obres de l’exposició,l’espectador podrà copsar perfectament la intensitat emocional de l’obra tapiana. Arnau Puig remarca aquesta qualitat de l’obra del pintor: “La gran força secreta de les obres deTàpies, que corprenen,  arrosseguen encara que no hi entenguis res;  perquè no  cal entendre-hi: són pura expressió emocional, com un clam”. Murs, grafits, signes,empremtes i objectes a la superfície conformen una obra molt personal que connecta amb la condició humana més essencial i amb elements autobiogràfics. D’altra banda, els aspectes formals de l’obra de Tàpies no estan separats de cap manera dels continguts. El mateix artista explicava que al seu retorn a Barcelona després de la sevaprimera estada a París, va comprendre que “la pintura és una activitat humanitària”. Tàpies no volia deslligar la pintura de la situació que s’estava vivint a l’Estat espanyol en plefranquisme. Aquest compromís el va mantenir al llarg de tota la vida. En la seva obra, hi ha també una voluntat d’expressar “una aproximació al misteri de l’existència” a travésd’elements simples. La mostra permet fer un passejada pel gruix central de l’obra de Tàpies amb pintures tan importants com Almenes (1959); Empreintes d’assiettes (1972) i Ocre amb sis collages(1973). Vigència de Tàpies A més de mostrar un conjunt d’obres excepcionals per la seva qualitat i ambició, l’exposició pretén reivindicar l’obra de Tàpies després que hagin passat set anys des de la sevamort, donar-la a conèixer a les noves generacions i preparar noves lectures de la seva obra des del segle XXI. S’ha de tenir en compte, a més, que la Fundació Antoni Tàpies jaestà preparant el centenari del naixement de l’artista el 2023, amb la intenció precisament d’obrir noves perspectives i visions sobre l’obra del pintor. La vigència de Tàpies es posa de manifest no només en el seu llenguatge plàstic experimental, sinó també en la seva visió humanista, la reivindicació de l'emoció i la poesia, laintroducció de les filosofies orientals, amb un magistral ús del buit com un element més a la tela, i el seu compromís cívic i social. Publicació sobre l’exposició L’exposició es complementa amb una completa publicació o llibre-catàleg, que a més d’incloure el text central del comissari, Arnau Puig, recupera textos històrics dels anys 60 i70 de Dan Evans, Roland Penrose, Yvone Taillandier i Michel Tapié, però també inclou aportacions noves  amb dos  assaigs de les  comissàries Laura Copelin i Elise Lammersobre algunes de les peces de la mostra. Destaquen les entrevistes en profunditat als quatre directors de la Fundació Antoni Tàpies: Manuel Borja-Villel, Nuria Enguita, LaurenceRassel i l'actual, Carles Guerra, a càrrec de Llucià Homs. Tots ells coincideixen en la necessitat que Tàpies esdevingui un artista del segle XXI. L'exposició Tàpies avui es podrà veure del 18 de gener al 13 d'abril de 2019. A la imatge, Empremtes d'escaire (1980) d'Antoni Tàpies.