'Oasi' de Xesco Merce al CCCA de Sant Boi

Fins al 26 de desembre es pot visitar l'exposició Oasi de Xesco Merce al CCCA de Sant Boi de Llobregat. Tal com va deixar escrit Paul Éluard i ens recordava periòdicament una inquietant propaganda de colònia, "hi ha altres mons, però són en aquest". També hi ha un altre Sant Boi, molt lluny d'aquí. A una zona de Soria que anomenen l'Extremadura castellana, hi trobem l'ermita de Sant Baudelio, a les terres de Berlanga. Aquest singularíssim espai va ser, durant segles, el centre de la Terra de ningú. Va ser el bell mig d'una variable frontera de guerra entre l'Islam i la cristiandat. En part església preromànica, en part mesquita mossàrab, San Baudelio és un enclavament explícitament tel·lúric, molt propens a fantasies i a deliris. Però el petit temple era, sobretot, una mena d'oasi de treva al fragor d'una batalla aparentment inacabable. La proposta de Xesco Mercé vol compartir aquest esperit, ser un espai de debat espiritual i confrontació fructífera de contraris. I ser, més que res, un lloc fora del món. Tots els treballs que composen aquesta mostra es van fer en un altre oasi de l'espai-temps: el confinament d'aquesta darrera primavera. Les obres fetes sobre paper, als mesos de confinament dur (abril, maig), dibuixades i enganxades a la taula del menjador de casa de l'artista, a Esplugues de Llobregat, pertanyen a extenses sèries (més de 120 peces) amb títols referencials a aquells temps de recolliment pandèmic: "Les variacions Covid", "Les sortides del túnel", "La nova normalitat", "Fase 3". Les pintures de gran format (d'una sèrie de set), realitzades en els temps feliços de primera desescalada (juliol), conformen la sèrie "Ritme de contagi". Algun crític, amb una certa ironia, les ha qualificat de "Pintura ballable". Van ser pintades al taller que Xesco Mercé té al seu poble natal, Ivars d'Urgell. El taller de cada artista és sempre el seu santuari, la seva santabàrbara i el seu laboratori secret. Però és, per damunt de tot, el seu oasi.