"Matisse Prints" s'exposa a la Galeria Marlborough

La Galeria Marlborough presenta Matisse Prints del 24 de gener al 2 de març del 2019. La inauguració se celebrarà el dia 24 de gener a les 19 h. Henri Matisse (1869-1954) va realitzar al voltant de vuit-cents gravats a més d'il·lustrar diversos livres d'artiste. L'any 2013 Marlborough Nova York va realitzar l'exposició "The essence of the line", una mostra amb vuitanta obres centrada en el treball de l'artista en aquest camp. Marlborough Barcelona presenta ara per primera vegada una exposició individual centrada exclusivament en l'obra gràfica de Matisse. En ella es mostra una selecció de vint obres que abasta pràcticament mig segle de les seves creacions en aquest camp, i s'exposen diferents tipus de gravats: aiguaforts, aiguatintes, litografies i punta seca. És interessant adonar-se de la particular actitud que mantenia l'artista francès amb l'obra gràfica, atès que es tractava d'un procés molt personal; una extensió del dibuix: alguna cosa que no és d'estranyar, ja que la línia és un dels seus trets més identificatius. Malgrat haver realitzat innombrables creacions durant tota la seva vida, Matisse concentrava l'execució de la seva obra gràfica en períodes intensos que normalment s'iniciaven després d'un extens període pictòric. Per tant, es podria dir que per a l'artista la realització de gravats actuava com un bàlsam o una desconnexió d'un prolongat període creatiu dedicat al llenç. Una altra singularitat respecte a l'obra gràfica de Matisse és la seva naturalesa íntima, evidenciada en l'elecció de temes, majoritàriament retrats de la seva família, amics, artistes o models femenines, així com també les seves odalisques (després del seu viatge al nord d'Àfrica). De tots ells, els retrats de dones i el nu femení cobra especial protagonisme, com es pot comprovar en algunes de les obres exposades: Le grand nu (1906), Nu assis dans l'atelier (1929) o Nu couché (1929). Així mateix, el procés de treball dels gravats el duia a terme en el seu estudi, a diferència d'altres grans artistes que depenien d'una estreta relació amb els seus gravadors en els tallers d'aquests. En conseqüència, en tenir la seva pròpia premsa, podia passar el temps que volgués dedicar a la creació d'aquest, sense necessitat de compartir-lo amb ningú. A l'exposició també es podrà veure el gravat "La Danse" reproducció del mural de gran escala homònim que el Dr. Albert Barnes li va encarregar a Matisse per a la Barnes Fondation. Els seus gravats en aiguafort i punta seca solen ser de petita escala, i el dibuix sembla ser espontani i immediat, caracteritzat per la fluïdesa lineal. Respecte als últims, el mateix artista va indicar: "No sóc conscient del que passa pel meu cap mentre realitzo els meus gravats. Miro l'objecte i transmeto la meva impressió amb una línia contínua." (Conversa entre Matisse i Matthew Stewart, 1914), aquest fet s'aprecia clarament a: Torse, bras gauche derrière la tête (1926). D'altra banda, les seves litografies com Jeune fille en robe fleurie au col d'organdi (1923), que són de gran escala, exploten les possibilitats tonals del mitjà, proporcionant-li l'efecte de volum i profunditat i creant escenes riques en detalls i textures. Matisse se servia dels gravats en aiguatinta per a dibuixar mitjançant línia però amb traços gruixuts amb l'objectiu de capturar l'emoció immediata dels seus models en comptes d'utilitzar la tècnica per a afegir ombra, to i profunditat. Aquesta amplitud en el traç s'observa en les dues obres d'aquest mètode de l'exposició: Bédouine au large visage (1947) i Bédouine au long visage (1947).