"Zona de contacte" de Gabriela Bettini a Tasman Projects

Zona de contacte és el títol de l'exposició de l'artista Gabriela Bettini (Madrid, 1977), comissariada per Manuela Pedrón Nicolau (Granada, 1988) i Jaime González Cela (Madrid, 1984) que es podrà veure al'espai de Tasman Projectes (Carrer Ferraz, 84, Madrid) del 9 de febrer al 30 de març. Zona de contacte posa en diàleg obres de les sèries més recents de Bettini: Primavera silenciosa, La memòria dels intents i Paisatges d'excepció, al costat de noves peces que continuen la seva línia d'investigació sobre la manipulació capitalista de la natura i les formes de resistència enfront d'aquest procés devastador a Amèrica Llatina. "Aquesta confrontació es dóna a la zona de contacte, un terme encunyat per Mary Louise Pratt en l'àmbit de la literatura per definir els espais socials en què cultures diferents es troben, xoquen o s'enfronten en relacions de poder asimètriques, com les derivades del colonialisme. En aquestes zones de contacte les lògiques de representació, determinades per la confluència de llenguatges, resulten un element clau per a la trobada, o més aviat la col·lisió", assenyalen els comissaris del projecte. L'exposició reuneix sèries diferents on es pot apreciar com en els últims projectes de Bettini es posen en relació, des d'una perspectiva feminista, diferents formes de representació de la naturalesa: des de la pintura de paisatge colonial fins a la fotografia digital, passant per la il·lustració botànica científica, per analitzar la construcció de les mirades cap al medi natural. Les obres de Bettini integren aquests llenguatges visuals en un únic pla, el pictòric. "Aquesta associació d'imatges s'acobla significats, històries i plantejaments teòrics", assenyalen Manuela i Jaume. El projecte comissariat, que fila les diferents sèries amb les noves obres, converteix l'espai de Tasman Projectes en aquesta zona de contacte, un particular espai expositiu des del qual considerar els límits del que és natural. "Un entorn urbà envaït per la representació de la natura tropical, aliena i com aliena monstruosa, en la qual rastrejar les veritables formes del terrible que amaga la seva representació idealitzada. Aquesta zona de contacte no ofereix una trobada bonista, sinó un de ple de conflicte i denúncia, en què l'avanç del capitalisme es troba amb la resistència de la naturalesa". A la imatge, detall d'Elaeis guineensis 2, Oli sobre lli, 2019, 146 x 97 i 55 x 65 cm