"Fulls de Son" d'Oriol Vilapuig a la Galeria Sis

La Galeria Sis de Sabadell presenta del 25 de gener al 16 de març l'exposició Fulls de Son d'Oriol Vilapuig. Sota el títol Fulls de Son es presenta un conjunt de treballs que s'organitza a partir d'un seguit d'experiències i metodologies reiterades que vénen determinades per la seva inscripció en un suport, un lloc i un temps. L'eix central de l'exposició el constitueix una peça composta per quaranta-dos dibuixos que dóna títol a la mostra. Aquests dibuixos s'ordenen i es mostren a partir d'algunes idees metodològiques: Retornar com a forma constitutiva de l'ésser i que és present en un dels dibuixos inicials que inclou la mateixa sèrie. Una incitació a pensar el temps i la seva construcció, entenent el mateix gest de retornar com una forma reiterada d'habitar espais comuns en el desig d'inscriure'ns i compartir el llenguatge com a forma d'experiència. La paraula "fulls" fa referència aquí a un suport (uns quaderns de dibuix que mesuren aproximadament 30 x 30 cm que recullen anotacions i estudis diversos), però també defineix una actitud de recorregut que podríem qualificar d'assagística i erràtica per la seva forma oberta i en constant construcció. Aquest suport, que fa visible un moviment on conflueixen interessos heterogenis, construeix un dispositiu on la cita i el muntatge donen lloc a un espai de col·lisió d'improbabilitats que, com un mosaic, contraposa allò que és ordenat, compacte i unitari a allò que trosseja i fragmentari. Aquests fragments, que prenen sentit en la seva forma d'ús, els constitueixen, en la majoria dels casos, referències a la cultura i l'art en autors com Henry Michaux, Morton Feldman, Pascal Quignard, Hans Holbein, Giovanni Bellini..., entre d'altres, i tot això per suggerir experiències entorn del temps, el llenguatge, el cos, l'art, l'absència, l'erotisme, el desig i la mort. Altrament, "Son" indica un lloc, el d'un petit poble del Pirineu català on han estat realitzats la major part dels dibuixos que constitueixen la mostra. La mateixa polisèmia del mot* deixa veure l'obertura de significats del mateix treball incidint indirectament en certs aspectes onírics i inconscients de la sèrie. També cal assenyalar la ressonància indirecta del títol amb els poemes que René Char va agrupar sota el títol de Feuillets d'Hypnos [Fulls d'Hipnos]. Tanca la mostra una seqüència de dotze dibuixos i una fotografia que es mostren com a resposta a una citació extreta d'un dels poemes de Georges Trakl (1887-1914), incidint també en una manera de fer erràtica i "poètica" en la construcció de sentit.