Nous murals del projecte d'art urbà 12+1

El projecte 12+1 inicia el 2019 amb nous murals a Barcelona i Sant Vicenç dels Horts, d’expressions molt diverses. El 12+1 va pel seu quart any; va començar en 2015 a Sant Feliu de Llobregat, i des de llavors també ha tingut lloc a l'Hospitalet de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts. Les intervencions del 12+1 són efímeres, ja que es tracta de murals que es transformen cada mes: 12 artistes, 12 mesos, un únic mur. A això se li suma una exposició anual en cada localitat, la qual recull les fotos de l'obra final, així com elements del procés i objectes i peces relacionats amb les tècniques dels artistes participants. El 12+1 és una iniciativa de la Fundació Contorno Urbano que tracta d'acostar l'art urbà a les persones, trencant amb els estereotips i els prejudicis que hi ha entorn d'aquesta expressió artística. Al llarg dels mesos, hi ha una gran varietat d'expressions i materials que es poden observar en els murals. El 12+1 a la ciutat comtal es pot trovar al centre cívic Cotxeres Borrell. Es tracta d'un mural de 2,5x5m en ple centre de Barcelona, a l'aire lliure, en una zona per on passen centenars de persones cada dia. A l'obra Perspectivas y vacíos, els plans, les formes i els colors fan d'aquesta composició una invitació a aixecar la mirada per a interpretar l'espai. L'obra “Perspectivas y vacíos” representa un escenari de trobada, on les perspectives i la precisió evoquen la ciutat plena de geometria i moviment. La barcelonina Anna Taratiel va tenir una primera presa de contacte amb el món de l'art a través del grafiti sota el nom artístic d'OVNI. Va estudiar disseny gràfic a l'escola Universitària del Vapor de Terrassa i es va diplomar en tècniques murals a la Llotja de Barcelona. La seva obra evoca paisatges interns i planteja reflexions metafòriques sobre l'entorn, expressats mitjançant l'abstracció geomètrica, provocant emocions i prement la percepció de l'espectador a través de la intensa relació -compositiva, conceptual, tècnica- que manté amb l'espai i el color. Cartografies mentals que cobren vida material per a bregar, des de l'equívoc visual, amb les idees d'estructura, patró i variació, o amb el límit entre el bi i tridimensional. El 12+1 de Sant Vicenç se situa en un túnel, paret contra paret, per la qual cosa cada dos mesos dos artistes pinten alhora, convertint-se en una amistosa i divertida competició i sobretot, en una forma de connexió. L’obra de Musa71 Dial M for Musa reflecteix la cerca de la connexió amb l'infinit a través del “jo”. Lletres que ocupen tot l'espai, barrejant l'estil tradicional del grafiti clàssic i la fosa de les lletres amb el fons. Des de fa gairebé 30 anys María ha estat pintant, treballant i viatjant fent seu el nom Musa71. Va néixer a Barcelona en el 71, però per al grafiti l'any del seu naixement és el 89. És, entre altres coses, una escriptora/artista de grafiti autodidacta. L'apassionen les lletres, la forma en què es poden barrejar i retorçar sense perdre el sentit, i les combinacions de colors que impacten. Representa a diferents grups de grafiti, un ventall d'idees i formes d'entendre el carrer i l'art. En les seves paraules, “realment a través de les meves peces no pretenc explicar o expressar res en concret. Després de 10 anys pintant, crec que ja he convertit aquest hàbit de pintar en el meu petit refugi, en una via de fuita de tota la resta. Tan sols em diverteix jugar amb les formes, els colors, la composició, dibuixar monstres (perquè en el fons continuo sent un nen) i bàsicament gaudir amb el que faig sense importar-me el per a què o el perquè. Siro, pseudònim sota el qual és conegut, és gallec, concretament de la Corunya, però fa quatre anys que viu a Barcelona. Es va mudar per a estudiar Belles arts i ara que ha acabat la carrera, es dedica a pintar i a tatuar. A diferència de la pintura, el grafiti o el muralisme mai han estat els seus principals espais de recerca, però sempre han estat presents en la seva ment, mai s'ha pogut desenganxar. Considera que molts escriptors podran compartir aquest sentiment amb ell, perquè hi ha una mica d'addictiu en això de tacar un mur. Gràcies al grafiti ha conegut a gent molt diferent i d'orígens diversos i espera que continuï sent així per molt de temps. A la imatge, l‘obra d’Anna Taratiel, "Perspectivas y vacíos" Fotos: © Clara Antón