Marc Montijano col·loca una creu de més de quatre metres a la vora del mar

Una creu en forma d'aspa de més de quatre metres, realitzada a la tarda del 22 de gener a la platja del cap de Trafalgar. Una peça a mig camí entre escultura, instal·lació i acció elaborada amb els elements trobats en aquest mateix lloc. Una obra de naturalesa efímera, que aviat desapareixerà entre les dunes.Com ha declarat Montijano: "No he volgut fer servir cap element nou a aquesta peça, per no contaminar l'entorn ni tampoc tergiversar el seu discurs. Les fustes trencades d'una pastera, arrossegades pel mar cap a terra després d'un naufragi al costat de restes de roba i calçat, en una platja on han aparegut més d'una vintena de cadàvers en els últims mesos, crec que parlen per si mateixes. Tan sols he incorporat una corda de cànem (composta per fibres naturals biodegradables), de les quals ocupació en alguna de les meves performances a manera de subtil signatura. Aquesta en concret, ha estat utilitzada prèviament en el Museu Provincial de Jaén, al Centre Pompidou i al CAC Màlaga. La creu l'he deixat al costat de la mateixa duna on hi havia les fustes. En tot aquest projecte, procuro afrontar cada peça amb el màxim respecte, perquè sé que tinc entre mans una cosa molt delicat, no és un treball artístic més, és una cosa molt diferent, un testimoni dolorós d'una situació, un recordatori de l'esperança i del dolor (hope and pain) que acompanya aquestes dures migracions. Una peça efímera, que desapareixerà amb el temps, absorbida per la sorra, com la vida de tants i tants immigrants que han mort en aquesta zona ". No es tracta d'una obra puntual. L'artista Marc Montijano, s'ha traslladat durant diversos mesos a aquesta zona costanera de Cadis, una zona geogràfica al sud d'Espanya punt clau d'entrada de la immigració que vol arribar a Europa. Des de novembre de 2018 està recollint sensacions i elements, amb l'objectiu de donar visibilitat a aquesta problemàtica amb un seguit d'obres, dins d'un projecte que porta per títol Welcome to Paradise, amb el qual realitzarà diverses instal·lacions en diferents ciutats europees. Es tracta d'un treball de llarg recorregut fruit d'una vivència, una immersió al llarg del temps, madurat i repensat per poder transmetre i visibilitzar aquesta greu situació. L'1 de novembre, Dia de Difunts, de fa ja trenta anys, el mar va llançar el primer cos d'una persona migrant a les costes espanyoles, era un jove marroquí de Nador de 23 anys. Va passar a la platja gaditana dels Lances. Un fort temporal va provocar el naufragi d'una barca marroquí amb 23 ocupants, que va deixar un mort, 18 desapareguts i quatre detinguts. Aquesta va ser la primera pastera de "sense papers", la primera de tantes. Des de llavors segueixen jugant-se la vida en petites embarcacions fràgils i insegures. A través d'aquestes peces l'artista pretén aconseguir que es filtri el complex i cruel de la situació de milers de persones que travessen l'estret. Reflexionar i mostrar la realitat de les migracions a tot el planeta.