El títol de l'exposició és part d'un poema de l'artista que, realitzat en neó, està instal·lat en la plaça Blaak de la ciutat de Rotterdam des de 1978. Es tracta d'una expressió molt utilitzada a Holanda que parla de la feblesa del valuós, de la indefensió de tot el que té valor, i que serveix de fil argumental per a mostrar la figura de Lucebert en l'exposició com l'artista polifacètic que va ser: un artista total.
La mostra recorre les diferents etapes de l'artista mitjançant obres realitzades, en part, a Espanya entre 1970 i 1994, quan va residir durant llargues estades en la localitat alacantina de Benitatxell, concentrat en la seua obra i vivint en un relatiu aïllament. Solament va mantindre contacte amb alguns amics, com Antonio Saura, que considerava a Lucebert la seua ànima bessona del nord.
Especialment reconegut per la seu faceta literària, com a figura clau de la poesia holandesa de postguerra, Lucebert va desenvolupar, així mateix, un destacat paper com a pintor. Vinculat al grup CoBrA, del qual va ser membre fundador, en els seus inicis com a artista plàstic es va sentir atret per l'obra de Picasso, Arp i Joan Miró, així com per la d'altres artistes avantguardistes. A la fi dels 40 va començar a realitzar els seus dibuixos i gouaches d'éssers mítics que presenten similituds amb els quals apareixen en els quadres d'alguns components del grup CoBrA.