La Fundació Montemadrid presenta l'exposició Generació 2019, comissariada per Ignacio Cabrero i sorgida com a resultat de la XIX edició de Generacions, una convocatòria el principal objectiu és oferir una plataforma, dedicada a l'art actual, per mostrar el treball de creadors emergents i difondre aquestes propostes artístiques entre la crítica especialitzada i el públic general.
Els artistes i projectes premiats en aquesta edició són Saelia Aparicio (Valladolid, 1982) amb Pròtesis per invertebrats; Ana Barriga (Jerez de la Frontera, Cadis, 1984) amb El taller de les Mosques; Mario Espígol (Guadalajara, 1983) amb Gargantas cosidas, tobillos atados; Ana Garcia-Pineda (Barcelona, 1982) amb Senyors asseguts fent ratlles; Ignacio García Sánchez (Madrid, 1987) amb Amaurot World 's Fair; Susanna Inglada (Tarragona, 1983) amb ungles i dents; Raisa Maudit (Santa Creu de Tenerife, 1986) amb Una petita serenata fallida i Lucía P. Moreno (Basilea, Suïssa, 1982) amb My Advice to Eva.
Com en cada edició, s'ha editat un catàleg bilingüe espanyol / anglès que acompanya l'exposició amb textos de Juliette Desorgues, comissària; Luis Gordillo, artista; Inez Pis, comissària, i Sofia Bauchwitz, artista; Andrea Valdés Vigil, escriptora i periodista; Manuela Pedrón Nicolau i Jaume González Cela, comissaris; Mateu Lucchetti, comissari i crític d'art, i Nora Baró, artista.
Amb la irrupció de l'art d'acció i de l'art participatiu, a partir dels anys 60 del segle passat, s'inicia un diàleg constant entre el llenguatge teatral i les arts visuals més tradicionals, sorgint pràctiques que es van formalitzar a manera de happenings i instal·lacions. Des de llavors, la teatralitat és una de les característiques més rellevants de l'art contemporani, la pràctica inclou una multiplicitat de referències culturals, polítiques i socials que apel·len tant a l'emoció com a la reflexió, tant a la sensorialitat com a la mirada analítica.
A la manera d'un "Coney Island de la nostra ment", aquests 8 artistes presents a Generació 2019 porten a escena "paradisos diferents", utopies o realitats paral·leles, paisatges ficticis on formes orgàniques, pròtesis, cossos interiors, crits o murmuris serveixen per contribuir al espectacle de l'art: dispositius d'exposicions universals per presentar idees utòpiques, gabinets de meravelles, curiositats, objectes meravellosos, accions que invoquen artistes del passat, etc.
L'experiència, el sensitiu, el teatral: dibuix expandit, pintura expandida, objectes escultòrics, quejíos i interjeccions, expressions remotes ... La formalització de les obres no només s'ha "expandit", sinó que és teatralitzada per tal d'atrapar l'espectador i fer-li participar amb tots els seus sentits: olors, sons, imatges, formes orgàniques, textures, teixits, invocacions, etc. L'espectador es converteix en un actor més de les obres, en un gran teatre que és fruit de "les fonts de la imaginació".
A la imatge, Ana Barriga, El Taller de las moscas, 2018.